He anat a l'Escola Fray Luis de León, de Santa Coloma de Gramenet, gràcies al programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes. La sessió; en la qual han participat els dos grups de 5è de primària, ha estat intensa i de molta qualitat. Vull felicitar a les mestres Cristina Domingo i Marisa Hernández pel magnífic treball de lectura que han fet amb els seus alumnes els quals, a més de passar-s'ho bé, havien aprofundit en el contingut de la novel·la El secret del planeta Moix, el meu primer llibre de literatura infantil i juvenil al qual estimo de manera molt especial i que encara està molt viu després de quinze anys.
Felicito també a les nenes i els nens, que han estat molt participatius en la tertúlia que hem organitzat i que han fet preguntes molt interessants sobre la meva feina com a escriptor, sobre el procés d'escriptura, sobre els valors que promou la novel·la, sobre els noms dels personatges, sobre la vinculació de la meva literatura a la meva ciutat i moltes altres qüestions d'interès.
Pel que fa als consells que em demanaven per a qui vulgui ser escriptors els he comentat que han de llegir i escriure. Llegir per aprendre dels altres, per estar al dia, per conèixer la nostra tradició literària, per poder valorar els diferents estils. Escriure i escriure i escriure, perquè la pràctica és molt necessària. Per molts coneixementes que tinguem, no aconseguirem escriure bé si no practiquem a diari. D'una altra banda cal corregir molt perquè sempre, sempre, tot es pot millorar. En aquest sentit els he mostrat les meves notes mentre escrivia el llibre, els documents i retalls de premsa amb els quals m'havia informat així com exemples concret de correccions.
Finalment voldria destacar una qüestió que valoro molt com a escriptor. Els autors i les autores de literatura infantil i juvenil estem en perill d'extinció degut, entre d'altres raons, a la socialització mal entesa dels nostres llibres. Quan un llibre que val 8 euros és propietat de l'escola i no dels seus lectors, els autors deixem d'ingressar els nostres drets i per tant deixem de cobrar el nostre sou, que surt d'un percetatge molt petit del preu d'aquests llibres. Això ha fet que molts autors i autores estiguin dedicant la major part del seu temps a altres feines (els que poden perquè no tothom troba feina). Degut a això vaig demanar a l'escola que fes una carta a les famílies tot convidant a tothom que ho desitgès a portar un llibre meu perquè el dediquès. L'escola va fer la carta i la resposta ha estat molt positiva per part de les famílies. Hem pogut fer una sessió de signatura de llibres després de la tertúlia. Fins i tot hi havia qui portava dos llibres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada