Passa al contingut principal

Fray Luis de León i el Planeta Moix


He anat a l'Escola Fray Luis de León, de Santa Coloma de Gramenet, gràcies al programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes. La sessió; en la qual han participat els dos grups de 5è de primària, ha estat intensa i de molta qualitat. Vull felicitar a les mestres Cristina Domingo i Marisa Hernández pel magnífic treball de lectura que han fet amb els seus alumnes els quals, a més de passar-s'ho bé, havien aprofundit en el contingut de la novel·la El secret del planeta Moix, el meu primer llibre de literatura infantil i juvenil al qual estimo de manera molt especial i que encara està molt viu després de quinze anys.

Felicito també a les nenes i els nens, que han estat molt participatius en la tertúlia que hem organitzat i que han fet preguntes molt interessants sobre la meva feina com a escriptor, sobre el procés d'escriptura, sobre els valors que promou la novel·la, sobre els noms dels personatges, sobre la vinculació de la meva literatura a la meva ciutat i moltes altres qüestions d'interès.

Pel que fa als consells que em demanaven per a qui vulgui ser escriptors els he comentat que han de llegir i escriure. Llegir per aprendre dels altres, per estar al dia, per conèixer la nostra tradició literària, per poder valorar els diferents estils. Escriure i escriure i escriure, perquè la pràctica és molt necessària. Per molts coneixementes que tinguem, no aconseguirem escriure bé si no practiquem a diari. D'una altra banda cal corregir molt perquè sempre, sempre, tot es pot millorar. En aquest sentit els he mostrat les meves notes mentre escrivia el llibre, els documents i retalls de premsa amb els quals m'havia informat així com exemples concret de correccions.

Finalment voldria destacar una qüestió que valoro molt com a escriptor. Els autors i les autores de literatura infantil i juvenil estem en perill d'extinció degut, entre d'altres raons, a la socialització mal entesa dels nostres llibres. Quan un llibre que val 8 euros és propietat de l'escola i no dels seus lectors, els autors deixem d'ingressar els nostres drets i per tant deixem de cobrar el nostre sou, que surt d'un percetatge molt petit del preu d'aquests llibres. Això ha fet que molts autors i autores estiguin dedicant la major part del seu temps a altres feines (els que poden perquè no tothom troba feina). Degut a això vaig demanar a l'escola que fes una carta a les famílies tot convidant a tothom que ho desitgès a portar un llibre meu perquè el dediquès. L'escola va fer la carta i la resposta ha estat molt positiva per part de les famílies. Hem pogut fer una sessió de signatura de llibres després de la tertúlia. Fins i tot hi havia qui portava dos llibres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co