Passa al contingut principal

Akanuu, l'arquer persa. Una excel·lent novel·la històrica per a nois i noies

L'any 522 abans de Crist, el noble aquemènida Dario, puja al tron de Pèrsia. Sota el seu regnat es consolida l'imperi més poderòs i extens del moment. Abans, però, haurà de fer front als seus competidors i a les rebelions de Babilonia, Susa i Egipte.

Akanuu creix i s'educa en aquest ambient d'intrigues de palau i de revoltes. És un arquer expert fins el punt que arriba a formar part de la guàrdia reial de Dario I el Gran.

Akanuu i la seva germana Cira estan obligats a seguir la voluntat del pare. Akanuu serà arquer, un dels immortals del gran exèrcit persa, i Cira es casarà amb l'hereu d'una família noble. Però el destí els reserva un futur molt diferent. 

Akanuu s'enamorarà de Neferté, la filla del governador d'Egipte i Cira, muntarà a cavall davant de tothom, una cosa absolutament prohibida a les dones. Els dos fets desencadenaran un tomb essencial en les seves vides. En la narració juga també un paper important la fetillera Sineris, la qual ajudarà el noi i la noia a trobar els seus nous camins.

L'imperi aquemènida o persa en marró
Akanuu, l'arquer persa, és una novel·la històrica, recomanada per a lectors a partir de 10 anys, d'una qualitat excepcional. Les diferents trames s'entrellacen en una narració de ritme trepidant, que atrapa el lector des de la primera línia. Al llarg del relat es plantegen diversos enigmes pefectament dosificats, que augmenten l'interès per seguir llegint i descobrir les solucions que proposa l'autora. Ens endinsem de manera natural en la forma de viure de la noblesa persa, en els sues contums i en la seva religió, el mazdeísme (zoroastrisme). Coneixerem la seva organització social, política i militar, i viurem, juntament amb els personatges principals, un dels espisodis més importants de la història antiga.

En una novel·la per a nois i noies no podia faltar la intriga amorosa. Apareix i és important per determinar el futur dels nostrres protagonistes, però la novel·la posa de manifest diversos valors que són essencials com ara l'amistat i la fidelitat a uns ideals, la noblesa d'esperit o la sinceritat, però un dels que més m'ha impresionat és la determinació de Cira per triar el seu camí a la vida, un dret negat a les dones de la seva època i, malauradament, encara avui dia negat a les dones que viuen en bona part del territori del que va ser l'imperi persa o aquemènida.

Akanuu, l'arquer persa, va guanyar el premi Barcanova en la convocatòria de 2005.

Maria Carme Roca va néixer a Barcelona el 21 de novembre de 1955. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Història) i en Filologia Catalana (Literatura), durant dotze anys es va dedicar a l'ensenyament. 

L'any 1997 va publicar la seva primera obra. Des d'aleshores ha publicat una cinquantena de llibres. La seva obra s'adreça tant al
 al públic infantil i juvenil (Sis contes revoltatsErmengol el salatQuina bestiesa! La reina de GizehNo hi ha petons per als fantasmesQui és el penjat?Nits de celobertFoc al corEstripar la teranyinaTambors de vidreDe pel·lículaLa ciutat oblidada...), com a l'adult (El pont de fustaEl monestir proscritLes dones de Jaume IBarcino, Escollida pel déus, L'enigma Colom, Abadesses i priores o La merla blava). 

Ha obtingut diversos premis i guardons literaris com el Bancaixa de novel·la juvenil (Qui és el de la foto? 2009), el Nèstor Luján de novel·la històrica (Intrigues de palau, 2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil (Akanuu, l'arquer persa, 2005), la menció d'honor "White raven's" (El faedor de mentides, 2004), el Lola Anglada de contes per a infants (On s'amaga la por, 2002), el Don-na de narrativa (El darrer buit, 1997) o el Premi Joaquim Ruyra (Katalepsis, 2012), entre d'altres. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci