Passa al contingut principal

Akanuu, l'arquer persa. Una excel·lent novel·la històrica per a nois i noies

L'any 522 abans de Crist, el noble aquemènida Dario, puja al tron de Pèrsia. Sota el seu regnat es consolida l'imperi més poderòs i extens del moment. Abans, però, haurà de fer front als seus competidors i a les rebelions de Babilonia, Susa i Egipte.

Akanuu creix i s'educa en aquest ambient d'intrigues de palau i de revoltes. És un arquer expert fins el punt que arriba a formar part de la guàrdia reial de Dario I el Gran.

Akanuu i la seva germana Cira estan obligats a seguir la voluntat del pare. Akanuu serà arquer, un dels immortals del gran exèrcit persa, i Cira es casarà amb l'hereu d'una família noble. Però el destí els reserva un futur molt diferent. 

Akanuu s'enamorarà de Neferté, la filla del governador d'Egipte i Cira, muntarà a cavall davant de tothom, una cosa absolutament prohibida a les dones. Els dos fets desencadenaran un tomb essencial en les seves vides. En la narració juga també un paper important la fetillera Sineris, la qual ajudarà el noi i la noia a trobar els seus nous camins.

L'imperi aquemènida o persa en marró
Akanuu, l'arquer persa, és una novel·la històrica, recomanada per a lectors a partir de 10 anys, d'una qualitat excepcional. Les diferents trames s'entrellacen en una narració de ritme trepidant, que atrapa el lector des de la primera línia. Al llarg del relat es plantegen diversos enigmes pefectament dosificats, que augmenten l'interès per seguir llegint i descobrir les solucions que proposa l'autora. Ens endinsem de manera natural en la forma de viure de la noblesa persa, en els sues contums i en la seva religió, el mazdeísme (zoroastrisme). Coneixerem la seva organització social, política i militar, i viurem, juntament amb els personatges principals, un dels espisodis més importants de la història antiga.

En una novel·la per a nois i noies no podia faltar la intriga amorosa. Apareix i és important per determinar el futur dels nostrres protagonistes, però la novel·la posa de manifest diversos valors que són essencials com ara l'amistat i la fidelitat a uns ideals, la noblesa d'esperit o la sinceritat, però un dels que més m'ha impresionat és la determinació de Cira per triar el seu camí a la vida, un dret negat a les dones de la seva època i, malauradament, encara avui dia negat a les dones que viuen en bona part del territori del que va ser l'imperi persa o aquemènida.

Akanuu, l'arquer persa, va guanyar el premi Barcanova en la convocatòria de 2005.

Maria Carme Roca va néixer a Barcelona el 21 de novembre de 1955. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Història) i en Filologia Catalana (Literatura), durant dotze anys es va dedicar a l'ensenyament. 

L'any 1997 va publicar la seva primera obra. Des d'aleshores ha publicat una cinquantena de llibres. La seva obra s'adreça tant al
 al públic infantil i juvenil (Sis contes revoltatsErmengol el salatQuina bestiesa! La reina de GizehNo hi ha petons per als fantasmesQui és el penjat?Nits de celobertFoc al corEstripar la teranyinaTambors de vidreDe pel·lículaLa ciutat oblidada...), com a l'adult (El pont de fustaEl monestir proscritLes dones de Jaume IBarcino, Escollida pel déus, L'enigma Colom, Abadesses i priores o La merla blava). 

Ha obtingut diversos premis i guardons literaris com el Bancaixa de novel·la juvenil (Qui és el de la foto? 2009), el Nèstor Luján de novel·la històrica (Intrigues de palau, 2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil (Akanuu, l'arquer persa, 2005), la menció d'honor "White raven's" (El faedor de mentides, 2004), el Lola Anglada de contes per a infants (On s'amaga la por, 2002), el Don-na de narrativa (El darrer buit, 1997) o el Premi Joaquim Ruyra (Katalepsis, 2012), entre d'altres. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co