Passa al contingut principal

Akanuu, l'arquer persa. Una excel·lent novel·la històrica per a nois i noies

L'any 522 abans de Crist, el noble aquemènida Dario, puja al tron de Pèrsia. Sota el seu regnat es consolida l'imperi més poderòs i extens del moment. Abans, però, haurà de fer front als seus competidors i a les rebelions de Babilonia, Susa i Egipte.

Akanuu creix i s'educa en aquest ambient d'intrigues de palau i de revoltes. És un arquer expert fins el punt que arriba a formar part de la guàrdia reial de Dario I el Gran.

Akanuu i la seva germana Cira estan obligats a seguir la voluntat del pare. Akanuu serà arquer, un dels immortals del gran exèrcit persa, i Cira es casarà amb l'hereu d'una família noble. Però el destí els reserva un futur molt diferent. 

Akanuu s'enamorarà de Neferté, la filla del governador d'Egipte i Cira, muntarà a cavall davant de tothom, una cosa absolutament prohibida a les dones. Els dos fets desencadenaran un tomb essencial en les seves vides. En la narració juga també un paper important la fetillera Sineris, la qual ajudarà el noi i la noia a trobar els seus nous camins.

L'imperi aquemènida o persa en marró
Akanuu, l'arquer persa, és una novel·la històrica, recomanada per a lectors a partir de 10 anys, d'una qualitat excepcional. Les diferents trames s'entrellacen en una narració de ritme trepidant, que atrapa el lector des de la primera línia. Al llarg del relat es plantegen diversos enigmes pefectament dosificats, que augmenten l'interès per seguir llegint i descobrir les solucions que proposa l'autora. Ens endinsem de manera natural en la forma de viure de la noblesa persa, en els sues contums i en la seva religió, el mazdeísme (zoroastrisme). Coneixerem la seva organització social, política i militar, i viurem, juntament amb els personatges principals, un dels espisodis més importants de la història antiga.

En una novel·la per a nois i noies no podia faltar la intriga amorosa. Apareix i és important per determinar el futur dels nostrres protagonistes, però la novel·la posa de manifest diversos valors que són essencials com ara l'amistat i la fidelitat a uns ideals, la noblesa d'esperit o la sinceritat, però un dels que més m'ha impresionat és la determinació de Cira per triar el seu camí a la vida, un dret negat a les dones de la seva època i, malauradament, encara avui dia negat a les dones que viuen en bona part del territori del que va ser l'imperi persa o aquemènida.

Akanuu, l'arquer persa, va guanyar el premi Barcanova en la convocatòria de 2005.

Maria Carme Roca va néixer a Barcelona el 21 de novembre de 1955. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Història) i en Filologia Catalana (Literatura), durant dotze anys es va dedicar a l'ensenyament. 

L'any 1997 va publicar la seva primera obra. Des d'aleshores ha publicat una cinquantena de llibres. La seva obra s'adreça tant al
 al públic infantil i juvenil (Sis contes revoltatsErmengol el salatQuina bestiesa! La reina de GizehNo hi ha petons per als fantasmesQui és el penjat?Nits de celobertFoc al corEstripar la teranyinaTambors de vidreDe pel·lículaLa ciutat oblidada...), com a l'adult (El pont de fustaEl monestir proscritLes dones de Jaume IBarcino, Escollida pel déus, L'enigma Colom, Abadesses i priores o La merla blava). 

Ha obtingut diversos premis i guardons literaris com el Bancaixa de novel·la juvenil (Qui és el de la foto? 2009), el Nèstor Luján de novel·la històrica (Intrigues de palau, 2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil (Akanuu, l'arquer persa, 2005), la menció d'honor "White raven's" (El faedor de mentides, 2004), el Lola Anglada de contes per a infants (On s'amaga la por, 2002), el Don-na de narrativa (El darrer buit, 1997) o el Premi Joaquim Ruyra (Katalepsis, 2012), entre d'altres. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...