Passa al contingut principal

Invents esbojarrats o El coltan i la màquina del temps

Després d'unes llargues setmanes sense llegir per dedicar-me en exclusiva als fòrums a les escoles, torno al plaer de la lectura, aquesta vegada de la mà de dos grans creadors, cadascú en el seu àmbit: l'escriptor Lluís Llort i l'il·lustrador Oriol Malet. Es tracta de L'insòlit viatge de Jerónimo de Ayanz, magníficament publicat per l'Editorial Barcanova.

La parella artística Llort-Malet va debutar amb Número 5. El submarí perdut, una novel·la on barrejaven magistralment fets històrics, elucubracions científiques, viatges exòtics, ciència ficció i trama detectivesca sense detectiu. El protagonista era Nuno Peixoto, un científic gris, mig portuguès mig català, que tot cercant informació per a una tesi doctoral es troba ficat en una aventura esbojarrada on li toca jugar el paper de detectiu. No ho és, però per la seva manera d'actuar ens fa pensar en aquells personatges del cine negre americà dels anys 40 i 50 amb una barreja de l'antiheroi més contemporani. Nuno Peixoto troba una ajudant excel·lent en Agripina, una arxivera jubilada amb molta energia. 

El procés de creació era molt interessant. Lluís Llort escrivia una part de la novel·la, Oriol Malet feia unes il·lustracions que lligaven amb la història però que alhora creaven un discurs propi tot formant el gruix de la segona part i finalment Lluís LLort acabava la redacció tot comptant amb les propostes de l'il·lustrador.

A L'insòlit viatge de Jerónimo de Ayanz, els autors literari i artístic, han mantingut el mateix esquema i han recuperat els personatges centrals tot afegint la Silvana, xicota del Nuno Peixoto.

En Milko, un científic amic de la Silvana, que treballa juntament amb Bertrand, un altre científic, en una mena de màquina del temps inspirada en la troballa d'unes partícules més ràpides que la llum, té dificultats per seguir amb la feina, ja que no han aconseguit permís oficial per desenvolupar el seu invent. Ho fan clandestinament, i en una de les proves hi apareix l'inventor Jerónimo de Ayanz, vingut del passat. Es tracta d'un personatge històric que va viure a cavall dels segles XVI i XVII. Però l'experiència ha espatllat la màquina i s'ha de reparar amb uns materials difícils de trobar, especialment el coltan, un mineral que es troba al Congo.

La relació d'un personatge vingut del passat amb els altres protagonistes, i especialment amb l'Agripina, així com el contrast de la vida al seu segle amb la del segle XXI, serà una part important de la història, juntament amb el viatge al Congo on s'enfrontaran amb la dura realitat de l'explotació més inhumana de la gent humil i especialment dels infants, per aconsguir el coltan, mineral essencial per als mòbils i les tauletes, així com la manca de respecte total i absoluta del medi ambient.

El llibre també ens porta de viatge per llocs més amables com ara Roma o al Gran Sasso, una serralada dels Apenins al centre sud d'Itàlia.

Les il·lustracions de l'Oriol Malet mostren el contast entre els dos mons, només cal veure la coberta, alhora que fa un tractament magistral de la pintura del barroc per modernitzar-la i oferir-nos il·lustracions molt modernes. Les il·lustracions ens mostren també passatges i personatges de l'època de Jerónimo de Ayanz alhora que recrea dibuixos dels invents del protagonista.

No us explico més perquè no us vull desvetallar tota la història, però us diré, això sí, que hi ha amor, acció, misteri, ciència, història i fantasia perfectament combinats. Teniu al davant un llibre de lectura amena i apassionant.


Lluís Llort (Barcelona, 1966), és periodista cultural. Des del 1998 treballa al Diari Avui, convertit ara en El Punt Avui. El 1998 va debutar com a novel·lista havent publicat Tardor (1999), Maleït Montjuïc (2000), Camaleó (2001), Trenta-dos morts i un home cansat (2004), La imperfecció de les bombolles (2009), Si quan et donen per mort un dia tornes (2012) i Herències col·laterals (2014). Ha col·laborat en cibnc llibres col·lectius de narracions. Ha escrit també una desena de llibres infantils i una vintena de guions per a sèries de televisió. Pel que fa a la literatura juvenil destaquen Número 5. El submarí perdut i L'insòlit viatge de Jerónimo de Ayanz.

Oriol Malet (Martorell, 1975), es dedica professionalment a la il·lustració des del 2004. A més de treballar per a les editorials més importants del país de literatura infantil i juvenil, s'ha especialitzat també en la il·lustració periodística. els seus dibuixos apareixen regularment a La Vanguàrdia i al Timeout. No obstant això, l'Oriol és un tot terreny que igual et fa dibuix tècnic que pintures murals, que il·lustració infantil, o cobertes de llibres i de discos. Per cert, és un gran amant de la música, sobretot del jazz. Toca la bateria i la trompeta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s