El meu pingüí visita Can Mas

He anat a l'Institut Can Mas, de Ripollet, per xerrar amb els 120 alumnes de primer d'ESO sobre el meu llibre Un pingüí damunt del televisor. Des de casa fins a l'institut tinc prop de 12 quilòmetres. He volgut anar per la Carretera de La Roca i Montcada tot creuant pel polígon de La Ferreria. Conec la zona i no em resultava complicat, però anava amb el GPS perquè un cop dins la ciutat no sabria orientar-me. L'aparell s'obstinava a fer-me anar per l'autopista i s'ha passat tota l'estona repetint fins a la sacietat "tornant a calcular la ruta", fins que he estat prop de l'institut. Crec que quan no existien aquests aparells m'orientava millor amb els mapes de carreteres i els plànols que pengen els ajuntaments a Internet.

En arribar a Montcada i Reixac, la boira cobria la llera del riu Besòs i s'estenia Vallès endins tot configurant una paisatge misteriós que semblava una pintura a l'aquarel·la. Pot resultar friqui si voleu, però m'he emocionat mentre avançava per una carretera flanquejada per plàtans i la humitat dibuixava regalims al parabrisa. He aparcat fàcilment i m'ha vingut de gust caminar una estona mentre esperava la Viviana, la comercial de l'Editorial Santillana. No he pogut estar-me de fer una fotografia mentre el sol començava a fer forat per llevant.

Després de fer un tallat i compartir una conversa amb la Viviana sobre promoció de la lectura, ens hem adreçat a la biblioteca de l'institut on ens esperaven els alumnes en companyia de l'Àngels Alsina i altres professors del Seminari de Català. Abans de la visita, l'Àngels m'havia enviat una entrevista que havien preparat els alumnes i que jo havia contestat feia unes setmanes. Tenia, doncs, una pista molt bona per connectar amb els joves lectors. Per cert, m'he endut una bona sorpresa en veure l'entrevista penjada en forma de mural al passadís de les aules d'ESO.

Les dues sessions que he fet han estat molt interessants i alhora molt intenses. El temps ens ha passat volant als alumnes i a mi. Hem fet molta feina i tot i així  ens hem deixat moltes coses per parlar. Per exemple, l'Àngels ha dit al començar que tenien una bateria de propostes perquè fes una segona part de la novel·la. Els he dit que el llibre estava acabat i tancat i que no havia pensat a fer una segona part. Tot i així, estava disposat a escoltar les seves propostes per si de cas, però no hem estat a temps.

Hem parlat sobre el significat del pingüí, un objecte de decoració que simbolitza l'ànima de la persona que el va fer. Hem parlat sobre els noms dels protagonistes, alguns dels quals trets de personatges reals i altres que, com el pingüí, són també un símbol com ara Esperança i Salvador.

És curiós, jo pensava que els alumnes joves s'interessarien per les històries d'amor més que no pas pels temes socials i polítics dels quals tracta la novel·la. I sí, m'han preguntat alguna cosa sobre els dubtes d'un personatge en concret que no sap ben bé de quina noia està enamorat fins que finalment pren una decissió. Però s'han interessat pel franquisme, per la prohibició de la llengua catalana durant la dictadura. S'han impressionat quan els he parlat de les penes de mort, dels afussellaments de sis joves lluitadors el 1975, de l'assassinat de Salvador Puig Antich al garrot vil. La lectura de la novel·la els ha ajudat a conèixer una època negra de la nostra història recent. També s'han interessat pels meus referents literaris.

He quedat gratament impressionat perquè ha estat la primera vegada, en més de 15 anys que porto visitant escoles i instituts de tot l'àmbit lingüístic català, on el debat ha anat gairebé exclusivament al voltant del contingut del llibre. Això és molt gratificant i ha fet que em quedés amb ganes de més. Se m'ha fet curt. Gràcies, nois i noies, gràcies Àngels i companys per la vostra feina. Esteu ajudant a formar grans lectors i, el que és millor, esteu edificant el futur del nostre país. Gràcies.