Sortia de visitar la meva mare, que té 89 anys, és vídua i viu sola perquè no vol viure amb cap fill ni anar a una residència. Era el dia de reis i li vaig dur un tros del tortell que ens havíem menjat de postres. Es va posar molt contenta i jo em vaig alegrar, però per dins em traspassava el fred de la seva soledat. De vegades la vida consisteix només a anar passant els dies, a compartir l'existència amb les rutines quotidianes que ens donen seguretat i a gaudir d'algunes estones amb les persones que estimem. Una trist i alhora dolça monotonia. Així és ara la vida de la mare, però en la seva joventut va estar plena de projectes i d'il·lusions.
Amb aquestes cabòries anava cap a casa quan em va venir al cap la novel·la que acabava de llegir, Començar encara, de Margarida Codina Carbonell.
Es tracta d'un text coral amb tres protagonistes. Dues, la Mercè i la Magda, són dones grans, tenen 70 anys, viuen soles, es fan companyia mútua, surten a comprar juntes i ja no esperen gran cosa de la vida més que aquesta dolça monotonia a la que m'he referit. La Mercè té fills i néts, la Magda només té la seva amiga. La tercera és la Lluna, una dona jove, soltera, plena d'energia i de projectes. Totes tres viuen de lloguer en un bloc de pisos al Barri Gòtic de Barcelona. Les dones grans hi han viscut tota la vida, de fet hi han nascut, la jove hi ha anat a viure fa poc amb unes maletes ben carregades de futur.
De sobte comencen a passar coses estranyes a l'edifici, talls d'aigua i de llum, trencadissa de bústies, foc al terrat i obres sense gaire sentit, juntament amb algunes accions intimidatòries i amenaçadores que tenen per objectiu fer fora els llogaters per construir un hotel o habitatges de luxe.
Assistim així a la vida regular i quotidiana de les tres protagonistes i alhora a tres maneres ben diferents de viure la situació. Hauran de prendre decisions importants quan les dues més grans creien que ja ho havien decidit tot a la vida i la més jove no sap com encarar el futur davant d'un problema inesperat, alhora que tornen amb força uns fets obscurs del passat que van marcar la Magda. Totes tres hauran de començar una altra vegada. Començar encara.
La novel·la té un ritme pausat i intens al mateix temps, amb uns diàlegs que li confereixen dinamisme. El to íntim del text fa que el lector quedi atrapat en la vida quotidiana d'aquestes tres dones, en els seus dubtes, en la seva lluita, en la seva nostàlgia, en els seus desitjos. Pot sentir les olors del mercat de Santa Caterina i la remor de la gent a les parades, l'aroma del cafè amb llet dels matins, les pastes i els cafès a casa d'alguna d'elles, el tràfec de gent i el bon veïnatge dels carrers de Ciutat Vella, perquè tot plegat forma part de la seva identitat personal. És el sentiment de pertinença a un territori on les pedres bateguen amb el cor dels seus habitants.
La novel·la destaca els valors de l'amistat, de l'amor, de l'amor filial, de la solidaritat ciutadana, posa de manifest la problemàtica dels emigrants nouvinguts i denuncia la seva situació de marginació, així com l'especulació immobiliària que està destruint els signes d'identitat d'una ciutat saturada de turisme i consumisme.
L'autora ha creat tres personatges tan reals que els podríem reconèixer dins les nostres famílies i entres les nostres amistats. No obstant això, és important destacar que els protagonistes són dones, que són elles les que s'enfronten als problemes i les que agafen les regnes del seu futur. Els homes son protagonistes molt secundaris tot i que importants en les seves vides, però són elles i només elles les qui prenen les decisions. Les dones grans fan un exercici d'autodeterminació personal i alliberador al qual no és aliena la influència de la jove.
Des del meu punt de vista, un text molt recomanable, sens dubte. Un magnífic bateig novel·lístic de Margarida Codina.
M'agradaria comentar, també, que el llibre està esplèndidament editat per Tanit, el segell català de La Garúa, una editorial colomenca dirigida pel poeta Joan de la Vega. L'editorial gaudeix d'un reconegut prestigi en el món de la poesia. Esperem que amb la publicació d'aquesta obra iniciï un esperançador camí en la narrativa.
Margarida Codina Carbonell (Barcelona, 1966) és novel·lista i assagista. És una gran difusora de la literatura i de la creació literària ja sigui per mitjà de la formació com amb l'organització d'itineraris i rutes literàries. Llicenciada en Filologia Hispànica i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, ha estat professora de Llengua i Literatura castellana d'Ensenyament Secundari de la Generalitat. Actualment exerceix com a professora de tallers de literatura a centres cívics i a l'escola d'escriptura Escriptorium de Sabadell, i en espais com Quei15 i Ciutat de Lletres. Imparteix conferències sobre literatura universal a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran de diferents llocs.
Començar encara és la primera novel·la de Margarida Codina tot i que l'autora no és una escriptora novella ja que ha publicat un important assaig sobre la poesia de Màrius Sampere, Els temes de la poesia d'en Màrius Sampere. També ha participat en el pròleg, la publicació i la presentació d'alguns dels seus llibres, com Iconograma, i en la preparació i publicació de l'Itinerari poètic de Màrius Sampere a Santa Coloma de Gramenet. També compta amb diversos llibres de text de llengua catalana i castellana.
Amb aquestes cabòries anava cap a casa quan em va venir al cap la novel·la que acabava de llegir, Començar encara, de Margarida Codina Carbonell.
Es tracta d'un text coral amb tres protagonistes. Dues, la Mercè i la Magda, són dones grans, tenen 70 anys, viuen soles, es fan companyia mútua, surten a comprar juntes i ja no esperen gran cosa de la vida més que aquesta dolça monotonia a la que m'he referit. La Mercè té fills i néts, la Magda només té la seva amiga. La tercera és la Lluna, una dona jove, soltera, plena d'energia i de projectes. Totes tres viuen de lloguer en un bloc de pisos al Barri Gòtic de Barcelona. Les dones grans hi han viscut tota la vida, de fet hi han nascut, la jove hi ha anat a viure fa poc amb unes maletes ben carregades de futur.
De sobte comencen a passar coses estranyes a l'edifici, talls d'aigua i de llum, trencadissa de bústies, foc al terrat i obres sense gaire sentit, juntament amb algunes accions intimidatòries i amenaçadores que tenen per objectiu fer fora els llogaters per construir un hotel o habitatges de luxe.
Assistim així a la vida regular i quotidiana de les tres protagonistes i alhora a tres maneres ben diferents de viure la situació. Hauran de prendre decisions importants quan les dues més grans creien que ja ho havien decidit tot a la vida i la més jove no sap com encarar el futur davant d'un problema inesperat, alhora que tornen amb força uns fets obscurs del passat que van marcar la Magda. Totes tres hauran de començar una altra vegada. Començar encara.
La novel·la té un ritme pausat i intens al mateix temps, amb uns diàlegs que li confereixen dinamisme. El to íntim del text fa que el lector quedi atrapat en la vida quotidiana d'aquestes tres dones, en els seus dubtes, en la seva lluita, en la seva nostàlgia, en els seus desitjos. Pot sentir les olors del mercat de Santa Caterina i la remor de la gent a les parades, l'aroma del cafè amb llet dels matins, les pastes i els cafès a casa d'alguna d'elles, el tràfec de gent i el bon veïnatge dels carrers de Ciutat Vella, perquè tot plegat forma part de la seva identitat personal. És el sentiment de pertinença a un territori on les pedres bateguen amb el cor dels seus habitants.
La novel·la destaca els valors de l'amistat, de l'amor, de l'amor filial, de la solidaritat ciutadana, posa de manifest la problemàtica dels emigrants nouvinguts i denuncia la seva situació de marginació, així com l'especulació immobiliària que està destruint els signes d'identitat d'una ciutat saturada de turisme i consumisme.
L'autora ha creat tres personatges tan reals que els podríem reconèixer dins les nostres famílies i entres les nostres amistats. No obstant això, és important destacar que els protagonistes són dones, que són elles les que s'enfronten als problemes i les que agafen les regnes del seu futur. Els homes son protagonistes molt secundaris tot i que importants en les seves vides, però són elles i només elles les qui prenen les decisions. Les dones grans fan un exercici d'autodeterminació personal i alliberador al qual no és aliena la influència de la jove.
Des del meu punt de vista, un text molt recomanable, sens dubte. Un magnífic bateig novel·lístic de Margarida Codina.
M'agradaria comentar, també, que el llibre està esplèndidament editat per Tanit, el segell català de La Garúa, una editorial colomenca dirigida pel poeta Joan de la Vega. L'editorial gaudeix d'un reconegut prestigi en el món de la poesia. Esperem que amb la publicació d'aquesta obra iniciï un esperançador camí en la narrativa.
Començar encara és la primera novel·la de Margarida Codina tot i que l'autora no és una escriptora novella ja que ha publicat un important assaig sobre la poesia de Màrius Sampere, Els temes de la poesia d'en Màrius Sampere. També ha participat en el pròleg, la publicació i la presentació d'alguns dels seus llibres, com Iconograma, i en la preparació i publicació de l'Itinerari poètic de Màrius Sampere a Santa Coloma de Gramenet. També compta amb diversos llibres de text de llengua catalana i castellana.
M'agrada molt el que dius. I vull pensar que és cert.
ResponEliminaMoltes gràcies.