Passa al contingut principal

Santa Coloma de Gramenet. Club de lectura amb La font del cedre


La Biblioteca Centrral de Santa Coloma de Gramenet ha ofert a les escoles de la ciutat un club de lectura amb La font del cedre. Després de llegir el llibre, un grup de 4t de primària de l'Escola Sant Just va fer una visita a la biblioteca. La primera part de la visita consistia a fer una trobada amb l'autor, o sigui amb mi, com podeu veure a la fotografia.
La trobada va ser especial ja que els nens i nenes em feien preguntes relacionades amb les emocions i els sentiments dels personatges i també sobre el comportament de les persones amb el nostre entorn. Així, vam poder parlar de la soledat, de l'amistat i de la nostra Font de l'Alzina real en comparació amb la Font del Cedre de ficció, vam parlar també de la màgia, de les tradicions catalanes en les quals trobem molts follets, i de literatura, ja que per Sant Jordi d'enguany farà 400 anys que van morir Cervantes i Shakespeare. D'aquest últim em vaig inspirar en la seva obra El somni d'una nit d'estiu per fer alguns capítols del llibre. També els vaig parlar de Don Quijote de la Mancha, que vaig llegir als 14 anys, del centenari del naixement de Roal Dahl, autor de Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda o GAG.Gran Amic Gegant, i dels 50 anys de La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó.
Vaig felicitar les mestres pel procés de lectura que havien seguit perquè en lloc d'examinar els seus alumnes sobre el llibre, en lloc de fer-los fer treballs, com si un llibre literari fos un llibre de text, van comentar el llibre a classe. Van parlar dels personatges i els nens i les nenes explicaven les seves experiències de vegades molt semblants a la de la protagonista. Es van adonar, com ja he comentat, que la Font del Cedre es semblava a la Font de l'Alzina. És a dir, van gaudir de la lectura i van aprendre tot gaudint. Em van alegrar el dia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co