Passa al contingut principal

El secret del planeta Moix a l'Escola Mare de Déu de Núria de Barcelona


Arribo al barri del Clot poc abans que comenci la vaga del metro. Per sort tot ha anat bé i, en creuar la Meridiana, decideixo fer un volt tranquil pels carrer dels voltants de l'Escola Mare de Déu de Núria. Em sorpèn trobar una botiga amb el meu cognom, sobretot perquè només hi ha 344 persones a tot Catalunya 344 que el portem, és a dir un 0,05 per mil de la població. Després de fer uns missatges als meus cossins, em decideixo trucar la porta de l'Escola a la cantonada dels carrers Mallorca i Vidiella.

Espero una estona al vestíbul i de seguida arriba la Montse, la mestra de 6è de Primària. De seguida noto que és una dona molt activa, enamorada de la seva feina. Anem pujant escales i em va explicant com estant canviant la imatge amb la col·laboració de tot l'alumnat. Han començat per la última planta i van baixant. Ens trobem amb unes parets solidàries, plenes de mans de tots els colors, i arribem a l'aula de 6è. Els nens i les nenes han llegit El secret del planeta Moix, em reben amb un somriure gran i els ulls plens de llum, la mateixa llum que veig cada dia quan passo els dits lentament pels lloms dels llibres que he escrit, la mateixa llum que em serveix cada dia una safata plena de la màgia d'escriure.

La Montse em presenta i, abans que acabi de fer-ho, ja hi ha un munt de mans aixecades. La trobada és intensa, les preguntes es succeixen sense aturador. Xerrem durant força més d'una hora i encara seguiríem.

Em pregunten sobre la inspiració, sobre el procés d'escriptura, sobre mitologia, sobre els noms dels personatges i d'alguns habitants del planeta Moix, noms que he tret de paraules llatines, gregues i angleses. Volen saber què llegeixo, quines són les meves aficions, per què escric i on escric. I parlem del valor de la biblioteca personal, del valor de la lectura en la formació emocional. Els dic que m'encanta el teatre i els recomano llegir algún llibre de Roal Dahl en homenatge al centenari del seu naixement. Els mostro el que estic llegint GAG. El Gran Amic Gegant. Explica la història d'un gegant bo que col·lecciona somnis. Aprofito per dir-los que sempre porto un llibre al damunt i que aprofito qualsevol moment per llegir. I els dic que m'encanta el teatre.

I al final fem una sessió de signatures. Els nens i les nenes s'acosten a la taula amb un somriure encara més ampli que al principi.

I una nena diu que a la biblioteca tenen el llibre signat per mi. I és que fa tres anys, els alumnes de 4t van llegir un altre llibre meu i la mestra em va portar alguns altres llibres per dedicar a l'escola.

La Montse m'acompanya a la porta. Ens acomiadem amb la complicitat d'haver compartit una jornada enriquidora. Quan surto al carrer, marxo tot pensant que experiències com aquesta són les que m'animen a seguir escrivint cada dia literatura infantil i juvenil.

Aquí teniu l'enllaç que els alumnes de 6è han fet: Ens visita Rodolfo del Hoyo

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...