Passa al contingut principal

Amics monstruosos

La Sandra és una nena dolça, afectuosa i molt responsable, però alhora és molt tímida i poruga, "sóc la nena més tímida de l'univers". Per això li costa molt comunicar-se amb les persones del seu entorn i fer amics. Els pares tampoc no la poden ajudar gaire perquè com diu la contracoberta del llibre "són un milió de vegades més joves que els pares dels nens i nenes de la seva edat. Els falta pràctica per arribar a ser uns 'pares professionals' i sempre necessiten que ella els ajudi." Una nit es deperta en sentir una veu que sembla venir d'un altre món. La Sandra s'espanta d'allò més, però a poc a poc anirà fent uns amics a les nits, un gos zombi, un gat mòmia, una tortuga Frankenstein i tres periquites fantasmes. Aquests amics l'ajudaran a superar la seva timidesa.
Mentre passa tot això, el pare perd la feina i es veu obligat a treballar en coses que no li agraden. Tot i així es nega a renunciar a treballar en allò que és la seva autèntica passió, ser mecànic de motos, i lluitarà per aconseguir-ho. El lector viurà les pressions familiars ja que l'avia paterna de la Sandra considera que fer de mecànic no és un ofici com cal i vol que el seu fill faci de venedor de rentadores.
Us estic parlant del llibre Amics monstruosos, que ha escrit l'Anna Manso i ha il·lustrat en Gabriel Salvadó, que ha estat publicat per l'editorial Animallibres en la col·lecció La formiga groga, recomanat per a lectors a partir de 8 anys.
He gaudit molt de la lectura i us el recomano amb entusiasme perquè amb una prosa àgil i plena d'humor i tendresa l'autora tracta el tema de la timidesa, molt important en els nens, ja que els dificulta la comunicació, se senten marginats i els costa molt parlar amb la gent i fer amics la qual cosa contribueix a rebaixar l'autoestima. La Sandra acaba trobant forces dins seu per superar el greu problema que té.
La por a la nit és un altre gran tema que viuen els infants i que fins i tot pot arribar a tenir conseqüencies en la vida adulta si no s'aplica el tractament adeqüat i sobretot si no li prestem importància. La Sandra troba la solució a la por nocturna en la seva imaginació desbordant. Els monstres de la nit seran els seus amics.
Serem espectadors, també, de les relacions familiars i socials dels pares de la Sandra, de vegades conflictives, i de la crua realitat de l'atur. L'Anna Manso, però, ens ho fa fàcil perquè tracta aquests assumptes amb la dosi d'humor i ironia suficient perquè el lector els entengui de manera amable i l'ajudi a crear-se una opinió pròpia.
El llibre està recomanat per a lectors a partir de 8 anys. Els nois i noies s'ho passaran d'allò més bé i de seguida es faran amics de la Sandra, però jo penso que aquest llibre pot ser de gran ajut també per a pares i mestres. Bé i també per a avis, tiets, tietes, cosins, cosines i qui sigui. Tothom s'ho passarà bé. Tothom riurà. Tothom estimarà la Sandra. Tothom s'emocionarà. Tothom aprendrà moltes coses.
Aprendrem a saber què és la timidesa, què és la soledat, què és l'amistat, què és l'amor. L'amor, una energia capaç de moure l'univers.
L'Anna Manso (Barcelona, 1969) és autora de més de trenta llibres per a nois i noies, entre d'altres Leandre, el nen horrible, Una noia N.O.R.M.A.L s'ofereix de cangur i L'últim violí. Escriu guions de cinema i televisió, com ara els guions d'Una mà de contes. També signa la columna del diari Ara "La pitjor mare del món". Des de fa uns mesos també presenta quinzenalment un espai en el programa de TVE2 "Para todos la dos". I fa poc ha estrenat al teatre Romea l'obra "Perduts a la Viquipèdia"
Per a més informació podeu consultar el seu bloc, aquí teniu l'enllaç:  Manso organixeixon

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...