Passa al contingut principal

Defensem la literatura infantil i juvenil


Aquest és el resum que ha fet la Taula Coordinadora de l'APE d'un acte molt important i que hem fet arribar a tots els nostres adherits.



El dijous, dia 23. la plataforma APE (Autors i autores en perill d'extinció) s'ha fet sentir a la sala 4 del Parlament de Catalunya!

Hem defensat la pervivència d'una literatura infantil i juvenil autòctona i en conseqüència la professionalització dels autors actualment abocats a l'amateurisme i la desaparició a causa de la socialització mal entesa del llibre literari a les aules.

I ha estat tot un èxit. L'Anna Manso i l'Eduard Màrquez, que han donat veu a l'APE matí, han exposat els objectius de la plataforma i l'estat de la qüestió sobre el tema de la socialització mal entesa del llibre literari a l'aula de manera brillant i convincent, i han rebut les felicitacions de tots els integrants de les comissions de cultura dels grups parlamentaris presents. Us fem, ara i aquí, un breu resum de les intervencions dels parlamentaris després d'escoltar el nostre missatge:

Teresa Vallverdú, de ERC, comparteix les nostres opinions, aposta per fer més estretes les relacions entre els departaments de Cultura i Ensenyament per tractar la qüestió de la socialització mal entesa, i aboga per la biblioteca personal com fem nosaltres, que veu molt lligada al desenvolupament personal i social de la gent del nostre país. Planteja el tema de què passa amb les famílies que realment no poden pagar els llibres de lectura i es pregunta per la incidència del llibre digital en la nostra problemàtica.
Xavier Sabater, del PSC. que es congratula de la nostra compareixença, es pregunta si no l'hauríem de fer també amb els de les comissions d'Ensenyament. Veu com un greu problema, igual que nosaltres, la pèrdua de valor del llibre i ressalta també la importància d'una biblioteca personal per crear un itinerari i un imaginari individual. Veu molt oportuna la propera signatura de l'acord de bones pràctiques a través del Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i aposta també per millorar les biblioteques escolars i d'aula a les escoles i instituts. 


Fernando Sánchez, del PPC, ens felicita, reclama una aposta cultural forta per donar al llibre i a la biblioteca personal el valor que estan perdent, i està d'acord amb nosaltres en la trista equiparació del llibre de lectura amb el material escolar. Reclama una millor formació literària dels mateixos mestres i professors i ens suplica que continuem visitant les escoles. Es planteja també el problema de les famílies que no poden pagar els llibres.


Dolors Camat, de ICV, celebra la frase de "Som treballadors de la cultura" i equipara el nostre problema al de tots els altres creadors del món actual assetjat per la pirateria. Diu que compartir és bo, però que cal solucionar tots els problemes colaterals que d'això se'n deriven. Admet que s'ha pervertit el terme de socialització. Diu que tenim el repte de buscar una solució i ens emplaça a crear un grup de treball sobre el tema en vistes a una proposta de resolució.


Finalment, Antoni Balasc, de CIU, admet que sense autors no hi ha literatura i ens felicita per la imatge que el discurs dels APE's a aportat: som la baula imprescindible de la cadena del llibre. L'angunieja també el tema de les famílies que no poden pagar els llibres i pensa que la lluita contra la socialització mal entesa ha d'anar lligada a un enfortiment de les biblioteques escolars i d'aula, de les quals ell, com a docent, en coneix molt bones iniciatives. Diu que és fonamental la conscienciació (de mestres, escoles, famílies) sobre el tema i parla de campanyes puntuals que podrien ajudar a aconseguir-ho.


Tots ells, doncs, estan a favor de desaconsellar la socialització. N'hem tret, a més a més, dos importants propostes: la de fer una nova compareixença dins la comissió d'Ensenyament, i la de posar en marxa un grup de treball per buscar actuacions i solucions.

Adjuntem una foto de les nostres veus avui al Parlament i un enllaç a la notícia que ha publicat el diari ARA. A la sortida, Catalunya Ràdio ha parlat també amb l'Eduard. 
   
http://www.ara.cat/llegim/Autors_i_Autores_en_Perill_d-Extincio-Parlament-Comissio_de_Cultura_0_1235276621.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co