Passa al contingut principal

Toni Clapés i Carme Borja a la Cita de Poetes del Carrer Major

El dia 20 de novembre farem la darrera Cita de Poetes del 2014. El 2015 canviarem de format. De moment no diem res perquè ho estrem preparant i volem que quan ho fem públic sigui ja una cosa definitiva.

De moment ens visiten dos grans poetes que són alhora dos grans difusors de la poesia. I serà a les 19:30 a la Llibreria Carrer Major, de Santa Coloma de Gramenet.

Carmen Borja va néixer a Gijón el 1957. Doctorada en Literatura Espanyola, resideix a Barcelona des de 1978, data en què va publicar el seu primer llibre de poemes. És membre de l'ACEC (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya), de l'AEA (Associació d'Escriptors d'Astúries) i del PEN Català, on forma part del Comitè d'Escriptors Perseguits.
Allunyada per convicció personal tant de la crítica literària com del món acadèmic, el seu interès central des de fa anys és la poesia. Ha publicat, entre d'altres, Libro de Ainakls (Diputació de Cadis, Jerez, 1988), Libro de la Torre (El Bardo, Barcelona, 2000, que inclou també la segona edició del Libro de Ainakls), Libro del retorno (Lumen, Barcelona , 2007), La balada de Branko Petrovski y otros poemas (edició bilingüe castellà/català, Insòlit, Barcelona, 2007) i Mañana (Icaria, Barcelona, 2011). El 2006 va codirigir al costat de Carles Molins Puzle, una publicació excèntrica i multidisciplinar.

La suerte cambia,
como cambia el viento.
Pero cuando ames,
que sea hasta el último resplandor,
hasta la consumación del silencio.
A través de todos los tiempos
somos carne de exilio.
Y maduramos a duras penas:
juegos de suma no nula
entre dolors, necedad y anonadamiento.
Escribimos parte de la historia,
cerramos círculos,
actos de fe.
(Mañana)

Y en la noche rescatas del olvido
la voz amurallada de la tierra
y devuelves el color y el tiempo y la mirada.
Entonces los ciruelos, los rayos delicados,
los crujidos de cobre de la tarde.
(Libro de Ainakls)

Antoni Clapés va néixer a Sabadell el juliol de 1948. Des de 1964 escriu poesia i textos relacionats amb la poesia. Fins ara ha publicat dues dotzenes de llibres i nombrosos textos en edicions d’art, pròlegs, plaquettes i antologies.
Tradueix poesia del francès i de l’italià. La seva poesia ha estat traduïda i editada al francès, espanyol, anglès, italià, portuguès, alemany i àrab.
Ha guanyat els premis de Poesia Joan Alcover (1989), Cadaqués a Quima Jaume (2010) i Josep Maria Llompart – Cavall Verd (2010), i els de Traducció Mots Passants (Departament de Filologia Francesa i Romànica – Universitat Autònoma Barcelona, 2012) i el Rafel Jaume – Cavall Verd (2012).
Els seus darrers llibres són L’arquitectura de la llum (2012), La llum i el no-res (2009) i Miro de veure-hi (2007). Ha traduït poesia del francès (Jaccottet, Collobert, Char, Desautels, Brossard...), i de l’italià (Civitareale, Fasani...). Al desembre de 1989 va crear Cafè Central.
La seva obra representa una meditació sobre l’ésser i el devenir (l’escriptura, el llenguatge, el temps, la memòria, el silenci), i esdevé una indagació sobre la llum, tant en l’aspecte físic com metafísic.

El traç aparenta flotar,
travesar la transparent
llum del món: t'il·lumina.
Prova d'interpretar
el sentit d'aquesta cal·ligrafia,
el seu dit. No usis però
ni la ment ni el cor ni
-menys encara- els sentits:
el traç és més enllà de tota comprensió.
Buida't del tot, de tot,
per entendre els grafismes
que el gest va dibuixant
damunt la seda de la teva pell.

Fes el camí caminant-lo.
Com la vida.
                    Com la mort.
(in nuce)

Ets aquell que pensa o ets aquell que camina?

Qui pensa el teu pensament?
Qui camina el teu camí?
(in nuce)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co