El dia 20 de novembre farem la darrera Cita de Poetes del 2014. El 2015 canviarem de format. De moment no diem res perquè ho estrem preparant i volem que quan ho fem públic sigui ja una cosa definitiva.
De moment ens visiten dos grans poetes que són alhora dos grans difusors de la poesia. I serà a les 19:30 a la Llibreria Carrer Major, de Santa Coloma de Gramenet.
Y en la noche rescatas del olvido
la voz amurallada de la tierra
y devuelves el color y el tiempo y la mirada.
Entonces los ciruelos, los rayos delicados,
los crujidos de cobre de la tarde.
(Libro de Ainakls)
De moment ens visiten dos grans poetes que són alhora dos grans difusors de la poesia. I serà a les 19:30 a la Llibreria Carrer Major, de Santa Coloma de Gramenet.
Carmen Borja va néixer a Gijón el 1957. Doctorada en Literatura Espanyola, resideix a Barcelona des de 1978, data en què va publicar el seu primer llibre de poemes. És membre de l'ACEC (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya), de l'AEA (Associació d'Escriptors d'Astúries) i del PEN Català, on forma part del Comitè d'Escriptors Perseguits.
Allunyada per convicció personal tant de la crítica literària com del món acadèmic, el seu interès central des de fa anys és la poesia. Ha publicat, entre d'altres, Libro de Ainakls (Diputació de Cadis, Jerez, 1988), Libro de la Torre (El Bardo, Barcelona, 2000, que inclou també la segona edició del Libro de Ainakls), Libro del retorno (Lumen, Barcelona , 2007), La balada de Branko Petrovski y otros poemas (edició bilingüe castellà/català, Insòlit, Barcelona, 2007) i Mañana (Icaria, Barcelona, 2011). El 2006 va codirigir al costat de Carles Molins Puzle, una publicació excèntrica i multidisciplinar.
La suerte cambia,
como cambia el viento.
Pero cuando ames,
que sea hasta el último resplandor,
hasta la consumación del silencio.
A través de todos los tiempos
somos carne de exilio.
Y maduramos a duras penas:
juegos de suma no nula
entre dolors, necedad y anonadamiento.
Escribimos parte de la historia,
cerramos círculos,
actos de fe.
(Mañana)
Y en la noche rescatas del olvido
la voz amurallada de la tierra
y devuelves el color y el tiempo y la mirada.
Entonces los ciruelos, los rayos delicados,
los crujidos de cobre de la tarde.
(Libro de Ainakls)
Antoni
Clapés va néixer a Sabadell el juliol de 1948. Des de 1964
escriu poesia i textos relacionats amb la poesia. Fins ara ha publicat dues
dotzenes de llibres i nombrosos textos en edicions d’art, pròlegs, plaquettes i
antologies.
Tradueix poesia
del francès i de l’italià. La seva poesia ha estat traduïda i editada al
francès, espanyol, anglès, italià, portuguès, alemany i àrab.
Ha guanyat els premis de Poesia Joan Alcover (1989),
Cadaqués a Quima Jaume (2010) i Josep Maria Llompart – Cavall Verd (2010), i
els de Traducció Mots Passants (Departament de Filologia Francesa i Romànica –
Universitat Autònoma Barcelona, 2012) i el Rafel Jaume – Cavall Verd (2012).
Els seus darrers llibres són L’arquitectura de la llum (2012), La llum i el no-res (2009) i Miro
de veure-hi (2007). Ha traduït poesia del francès (Jaccottet, Collobert,
Char, Desautels, Brossard...), i de l’italià (Civitareale, Fasani...). Al
desembre de 1989 va crear Cafè Central.
La seva obra representa una meditació sobre l’ésser i el
devenir (l’escriptura, el llenguatge, el temps, la memòria, el silenci), i
esdevé una indagació sobre la llum, tant en l’aspecte físic com metafísic.
El traç aparenta flotar,
travesar la transparent
llum del món: t'il·lumina.
Prova d'interpretar
el sentit d'aquesta cal·ligrafia,
el seu dit. No usis però
ni la ment ni el cor ni
-menys encara- els sentits:
el traç és més enllà de tota comprensió.
Buida't del tot, de tot,
per entendre els grafismes
que el gest va dibuixant
damunt la seda de la teva pell.
Fes el camí caminant-lo.
Com la vida.
Com la mort.
(in nuce)
Ets aquell que pensa o ets aquell que camina?
Qui pensa el teu pensament?
Qui camina el teu camí?
(in nuce)
travesar la transparent
llum del món: t'il·lumina.
Prova d'interpretar
el sentit d'aquesta cal·ligrafia,
el seu dit. No usis però
ni la ment ni el cor ni
-menys encara- els sentits:
el traç és més enllà de tota comprensió.
Buida't del tot, de tot,
per entendre els grafismes
que el gest va dibuixant
damunt la seda de la teva pell.
Fes el camí caminant-lo.
Com la vida.
Com la mort.
(in nuce)
Ets aquell que pensa o ets aquell que camina?
Qui pensa el teu pensament?
Qui camina el teu camí?
(in nuce)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada