Passa al contingut principal

Toni Clapés i Carme Borja a la Cita de Poetes del Carrer Major

El dia 20 de novembre farem la darrera Cita de Poetes del 2014. El 2015 canviarem de format. De moment no diem res perquè ho estrem preparant i volem que quan ho fem públic sigui ja una cosa definitiva.

De moment ens visiten dos grans poetes que són alhora dos grans difusors de la poesia. I serà a les 19:30 a la Llibreria Carrer Major, de Santa Coloma de Gramenet.

Carmen Borja va néixer a Gijón el 1957. Doctorada en Literatura Espanyola, resideix a Barcelona des de 1978, data en què va publicar el seu primer llibre de poemes. És membre de l'ACEC (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya), de l'AEA (Associació d'Escriptors d'Astúries) i del PEN Català, on forma part del Comitè d'Escriptors Perseguits.
Allunyada per convicció personal tant de la crítica literària com del món acadèmic, el seu interès central des de fa anys és la poesia. Ha publicat, entre d'altres, Libro de Ainakls (Diputació de Cadis, Jerez, 1988), Libro de la Torre (El Bardo, Barcelona, 2000, que inclou també la segona edició del Libro de Ainakls), Libro del retorno (Lumen, Barcelona , 2007), La balada de Branko Petrovski y otros poemas (edició bilingüe castellà/català, Insòlit, Barcelona, 2007) i Mañana (Icaria, Barcelona, 2011). El 2006 va codirigir al costat de Carles Molins Puzle, una publicació excèntrica i multidisciplinar.

La suerte cambia,
como cambia el viento.
Pero cuando ames,
que sea hasta el último resplandor,
hasta la consumación del silencio.
A través de todos los tiempos
somos carne de exilio.
Y maduramos a duras penas:
juegos de suma no nula
entre dolors, necedad y anonadamiento.
Escribimos parte de la historia,
cerramos círculos,
actos de fe.
(Mañana)

Y en la noche rescatas del olvido
la voz amurallada de la tierra
y devuelves el color y el tiempo y la mirada.
Entonces los ciruelos, los rayos delicados,
los crujidos de cobre de la tarde.
(Libro de Ainakls)

Antoni Clapés va néixer a Sabadell el juliol de 1948. Des de 1964 escriu poesia i textos relacionats amb la poesia. Fins ara ha publicat dues dotzenes de llibres i nombrosos textos en edicions d’art, pròlegs, plaquettes i antologies.
Tradueix poesia del francès i de l’italià. La seva poesia ha estat traduïda i editada al francès, espanyol, anglès, italià, portuguès, alemany i àrab.
Ha guanyat els premis de Poesia Joan Alcover (1989), Cadaqués a Quima Jaume (2010) i Josep Maria Llompart – Cavall Verd (2010), i els de Traducció Mots Passants (Departament de Filologia Francesa i Romànica – Universitat Autònoma Barcelona, 2012) i el Rafel Jaume – Cavall Verd (2012).
Els seus darrers llibres són L’arquitectura de la llum (2012), La llum i el no-res (2009) i Miro de veure-hi (2007). Ha traduït poesia del francès (Jaccottet, Collobert, Char, Desautels, Brossard...), i de l’italià (Civitareale, Fasani...). Al desembre de 1989 va crear Cafè Central.
La seva obra representa una meditació sobre l’ésser i el devenir (l’escriptura, el llenguatge, el temps, la memòria, el silenci), i esdevé una indagació sobre la llum, tant en l’aspecte físic com metafísic.

El traç aparenta flotar,
travesar la transparent
llum del món: t'il·lumina.
Prova d'interpretar
el sentit d'aquesta cal·ligrafia,
el seu dit. No usis però
ni la ment ni el cor ni
-menys encara- els sentits:
el traç és més enllà de tota comprensió.
Buida't del tot, de tot,
per entendre els grafismes
que el gest va dibuixant
damunt la seda de la teva pell.

Fes el camí caminant-lo.
Com la vida.
                    Com la mort.
(in nuce)

Ets aquell que pensa o ets aquell que camina?

Qui pensa el teu pensament?
Qui camina el teu camí?
(in nuce)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...