Passa al contingut principal

Un niu de pardals entre arrossars


Vaig arribar a Deltebre després de dues hores en cotxe des de la meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet. En sortir de l'autopista m'esperaven quilòmetres i quilòmetres d'arrossars, un paisatge bellíssim del Parc Natural del Delta de l'Ebre, fins arribar a l'Escola l'Assumpció. Hi havia anat fa dos anys per xerrar amb els alumnes de sisè, que havien llegit El talismà de l'Ariadna, i ja aleshores em vaig sentir captivat per aquell entorn reserva de la biosfera. Vaig escriure que m'imaginava que el cotxe era com un carruatge antic que, a pas lent, s'acostava al poble. Aquesta vegada m'esperaven els alumnes de 1r de primària, que havien llegit Quin niu més bonic!.

En arribar em van acompanyar a la biblioteca mentre arribaven les mestres. La sorpresa va ser majúscula perquè en una taula vaig veure els personatges i els escenaris del meu conte convertits en precioses maquetes. Els nens i les nenes s'havien inspirat en els magnífics dibuixos de Blanca Bk per fer els seus treballs. La Lídia i la Sandra, les mestres de 1r roig i 1r verd, em van explicar que els pares també hi havien col·laborat tot convertint la lectura del conte i la realització de les maquetes en una aventura compartida.

L'activitat s'havia de fer a les 15 hores. Per estar a l'hora el més adient era dinar a Deltebre. Vaig parlar amb l'escola i em van dir que podria dinar amb ells. L'Odina, també mestra de l'escola, havia preparat un arròs amb col i fesols per llepar-se els dits i unes torrades amb aburginga (albergínia) i prebentó (pebrot) vermell escalivat, damunt un llit d'un allioli especial. Mentre menjàvem l'Odina m'anava posant al dia dels costums culinaris ebrencs. El menjar em va provocar suor. Sembla que l'arròs amb col i fesols sempre ho fa això, li diuen la represa. Per acabar vam fer un cafè amb pastissets casolans i licor d'arròs. Bona preparació per a la xerrada.

A poc a poc anaven arribant els nens i les nens. Se'm quedaven mirant i amb el seu parlar ebrenc em preguntaven, tu ets lo autor de lo llibre que hem llegit? Els xiquets o crios, com també els diuen per la zona, havien preparat un munt de preguntes molt interessants. 

Una nena volia saber si jo coneixia la il·lustradora perquè els dibuixos els havien encantat a tots els xiquets i xiquetes. Els vaig dir que no la coneixia en persona, però que havia parlat amb ella en alguna ocasió per correu electrònic, i els via prometre que li enviaria les fotografies dels seus treballs, que la posarien ben contenta. 

Blanca Bk va néixer a Saragossa on va estudiar a l'Escola d'Arts Aplicades. Des del 2007 es dedica a la il·lustració de llibres infantils tot i que també dedica part del seu temps a impartir tallers a les escoles i també realitza exposicions. Ha publicat més de trenta llibres en les principals editorials espanyoles. És la creadora de la mascota de la Secció Infantil i Juvenil de la Biblioteca de Aragón.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...