Un niu de pardals entre arrossars

Vaig arribar a Deltebre després de dues hores en cotxe des de la meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet. En sortir de l'autopista m'esperaven quilòmetres i quilòmetres d'arrossars, un paisatge bellíssim del Parc Natural del Delta de l'Ebre, fins arribar a l'Escola l'Assumpció. Hi havia anat fa dos anys per xerrar amb els alumnes de sisè, que havien llegit El talismà de l'Ariadna, i ja aleshores em vaig sentir captivat per aquell entorn reserva de la biosfera. Vaig escriure que m'imaginava que el cotxe era com un carruatge antic que, a pas lent, s'acostava al poble. Aquesta vegada m'esperaven els alumnes de 1r de primària, que havien llegit Quin niu més bonic!.

En arribar em van acompanyar a la biblioteca mentre arribaven les mestres. La sorpresa va ser majúscula perquè en una taula vaig veure els personatges i els escenaris del meu conte convertits en precioses maquetes. Els nens i les nenes s'havien inspirat en els magnífics dibuixos de Blanca Bk per fer els seus treballs. La Lídia i la Sandra, les mestres de 1r roig i 1r verd, em van explicar que els pares també hi havien col·laborat tot convertint la lectura del conte i la realització de les maquetes en una aventura compartida.

L'activitat s'havia de fer a les 15 hores. Per estar a l'hora el més adient era dinar a Deltebre. Vaig parlar amb l'escola i em van dir que podria dinar amb ells. L'Odina, també mestra de l'escola, havia preparat un arròs amb col i fesols per llepar-se els dits i unes torrades amb aburginga (albergínia) i prebentó (pebrot) vermell escalivat, damunt un llit d'un allioli especial. Mentre menjàvem l'Odina m'anava posant al dia dels costums culinaris ebrencs. El menjar em va provocar suor. Sembla que l'arròs amb col i fesols sempre ho fa això, li diuen la represa. Per acabar vam fer un cafè amb pastissets casolans i licor d'arròs. Bona preparació per a la xerrada.

A poc a poc anaven arribant els nens i les nens. Se'm quedaven mirant i amb el seu parlar ebrenc em preguntaven, tu ets lo autor de lo llibre que hem llegit? Els xiquets o crios, com també els diuen per la zona, havien preparat un munt de preguntes molt interessants. 

Una nena volia saber si jo coneixia la il·lustradora perquè els dibuixos els havien encantat a tots els xiquets i xiquetes. Els vaig dir que no la coneixia en persona, però que havia parlat amb ella en alguna ocasió per correu electrònic, i els via prometre que li enviaria les fotografies dels seus treballs, que la posarien ben contenta. 

Blanca Bk va néixer a Saragossa on va estudiar a l'Escola d'Arts Aplicades. Des del 2007 es dedica a la il·lustració de llibres infantils tot i que també dedica part del seu temps a impartir tallers a les escoles i també realitza exposicions. Ha publicat més de trenta llibres en les principals editorials espanyoles. És la creadora de la mascota de la Secció Infantil i Juvenil de la Biblioteca de Aragón.