Passa al contingut principal

El último rebaño, una aventura trepidante en un mundo oscuro

El término distopía se emplea como antítesis de utopía. La utopía hace referencia a un lugar imaginario donde habita una sociedad ideal, mientras que en la distopía representamos una sociedad indeseable.

Entre las novelas distópicas más conocidas se encuentran Un mundo feliz, de Aldous Huxley (1932), 1984, de George Orwell (1949) y Fahrenheit, de Ray Bradbury (1953). Actualmente la novela distópica está muy de moda hasta el punto que en algunas escuelas de escritura se hacen cursos específicos.

El útlimo rebaño, de Piers Torday (Editorial Salamandra, 2015), és una novela distópica, que podríamos clasificar como ecológica. La crítica del diario The Times, Nicolette Jonsdecía que es "Una novela escrita con un estilo muy gráfico y trepidante". Ciertamente el lector puede ver el mundo que le describe el autor, puede hasta olerlo, tocarlo, sentir frío y calor, y al mismo tiempo tiene la necesidad de seguir leyendo sin parar.

Kester es un niño que se ha quedado sin voz traumatizado por la muerte de su madre. Ha sido internado en la escuela Spectrum para niños con problemas. Pero allí descubrirá que Spectrum es en realidad una cárcel. Kester procede de Premium, una de las cuatro ciudades donde los humanos han sido confinados, solo unos pocos rebeldes se han negado a abandonar sus casas en el campo. Un extraño virus ha matado a todos los animales y han desaparecido los vegetales comestibles, por ello no tienen otro alimento que unos polvos con diversos sabores fabricados por Factorium. El empresario Selwin Stone, dueño de Factorium, cotrola con mano de hierro la vida de las personas con la ayuda de los malvados Dr. Frederiks i el capitán Skuldiss. El muchacho Kester descubrirá que aún existen animales en ese mundo, contrariamente a lo que Selwin Stone y sus secuaces hacen creer a sus habitantes, y descubrirá también que tiene el extraño poder de hablar telepáticamente con los animales. Con ayuda de ellos huirá de Spectrum e intentará llegar a Premium para contactar con su padre, que es veterinario y que tal vez podrá ayudar a salvar a los animales enfermos y a destruir el virus. Por el camino trabará amistad con la niña Polly. Pero el camino está lleno de peligros mortales. La novela no nos da un texto cerrado, sugiere por tanto una segunda.

Una novela muy recomendable para jóvenes a partir de los 12 años. La novela trepidante, con momentos de gran intensidad dramática y también con escenas divertidas, nos hace reflexionar sobre las consecuencias a las que no podemos enfrentar debido a la explotación excesiva de los recursos de nuestro planeta y al mismo tiempo nos inculca sentimientos de ternura y de amor hacia la naturaleza y los animales, haciendo hincapié en la solidaridad, en la convivencia entre seres muy diferentes, en el espíritu de grupo, en la amistad y en la honestidad.

La novel·la també es troba en català amb el títol L'últim animal salvatge.


Piers Torday nació en Northumberland, un condado al norte de Inglaterra, el único donde viven más animales que personas. Ha trabajado como productor y guionista de obras de teatro, espectácules de comedia y televisión, y en la actualidad reside en Londres, donde hay más animales de lo que parece. En noviembre de 2014, El último rebaño, primera obra de Piers Torday, obtuvo el prestigioso Premio Guardian de Literatura Juvenil.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...