Una revetlla sota el llit

Quantes vegades hem mirat sota el llit abans d'anar a dormir? Quantes vegades no ens hem imaginat que hi ha monstres amagats?

Quantes vegades no ens hi hem ficat i ens hi hem sentit a gust? Recordo que de petit em ficava sota el llit per jugar i també un dia el meu germà i jo ens hi vam ficar amb la mare perquè s'havia desfermat una tempesta molt forta i a causa dels llamps, que queien a prop, els cables elèctrics van començar a petar. La mare va pensar que sota el llit estaríem protegits. Em vaig sentir tan bé que no hauria sortit.

Però parlem del llibre Una revetlla sota el llit, de l'Àfrica Ragel. El Blai esperava amb ànsia la revetlla de Sant Joan . Els petards el tornaven boig i li encantava l'olor de la pòlvora. Tenia ganes de festa i de passar-s'ho d'allò més bé. Es fregava les mans de content perquè els pares havien organitzat una festa a la seva terrassa i havien convidat els veïns de sota. Però el Blai no suportava el Jergui, el fill dels veïns, i no va trobar res que fos més divertit que llançar-li un petard als peus. L'explosió va socarrimar les vambes noves del Jergui i el Blai va ser castigat sense revetlla a la seva habitació. Com que estava molt empipat i no volia saber res de ningú, es va amagar sota el llit. No s'esperava, però, descobrir un món fantàstic i que encara s'ho passaria millor que a la revetlla.

El Blai coneixerà uns personatges juganers, tafaners, estrafolaris, marranots i amb un gran cor: els polsims, que mengen burilles i s'escupen a les mans. Tot el seu món està construit amb materials reciclats que provenen del nostre món, però un mal misteriós l'està destruint i fa desaparèixer els seus habitants. El Blai viatjarà al món dels polsims per ajudar-los.

L'Àfrica Ragel ens regala una història amb grans dosis d'humor que, a més de conscienciar els lectors de manera divertida sobre els valors del reciclatge, tracta amb molta delicadesa alguns problemes, com ara no pronunciar bé les paraules, ja que els polsims parlen bastant malament.

"Com et deia, Blai, vam abirrar fins aquí. Vam pujar la muntanya alocorida, vam abirrar al cim i vam veure com una mena d'huracà, una força insivible, ho xuclava tot. Les cases, els polsim que cridaven, els arbres, els carrers, tot era assorregat cap a una mena de foscor inexplicable. El nostre món depasarieixia tan fàcilment que ens vam sentir molt i molt vulrenables. Quina tristor!"

El relat també destaca la solidaritat: "Ens has ajudat molt, has arriscat la teva vida pels polsims. Has estat molt valent!", i sentiments com l'amistat "ens vam abraçar tots tres durant una llarga estona", "Gràcies, amic humà. Ets una bona persona i sempre t'estarem molt agraïts!", "Zempre t'eztaré agraït per tot el que has fet per nosaltrez. Zi mai tenz cap problema, compta amb mi!". I també l'enveja, ja que el Jergui té enveja del Blai i li ha robat algunes coses.

Al meu parer, és un llibre de fantasia que s'acosta molt a la realitat dels infants, als seus interesos i a la seva manera de veure el món. I sobretot amb un humor desenfadat que farà les delícies dels petits lectors. Els nens i les nenes se sentiran identificats amb el Blai, li agafaran mania al Jergui i s'enamoraran dels polsims. El to humorístic fa que el llibre sigui de lectura amena, i el ritme de l'aventura és tan intens que no pots deixar de llegir. Molt recomanable per a lectors a partir de vuit anys.

Les il·lustracions del Quim Bou han captat a la perfecció l'humor del text amb els polsims tot menjant burilles, la por al desconegut, quan els personatges arriben on el món està desapareixent, l'emoció de la descoberta o l'esforç quan resten atrapats. Uns excel·lents dibuixos que a mi em recorden molt les vinyetes d'un còmic.

Àfrica Ragel (Poblenou, Barcelona, 14 d'octubre de 1969) és filòloga i té un Màster en Creació Literària per la Universitat Pompeu Fabra. 

Ha publicat les novel·les Els fantasmes de Vilafoscant (Egües roges) (2000), Bon cop de falç (2002) i La moneda del malfat (2008), així com el llibre de relats Tarda de Tapes (2001) i l’obra de teatre Àtic (2000). Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, ha publicat els llibres Thesaurus. Ombres a Barcelona (2011) i Una revetlla sota el llit (2015). Es va estrenar com a directora de teatre el 2008 dirigint la seva pròpia obra, Àtic.

La seva obra ha estat guardonada amb els premis literaris Frederica Montseny de Manlleu, 1996: Escac al rei; Premi Ciutat de València Teatre - Eduard Escalante de teatre, 1999: Àtic; Nit Literària Andorrana - Manuel Cerqueda i Escalder de narrativa, 2000: Egües roges; III Certamen Paraules a Icària, en la categoria Relats, 2011: Thesaurus. Ombres a Barcelona; Premi Punt de Llibre, 2011.