Passa al contingut principal

José Agudo, poeta esencial

José Agudo es uno de los poetas contemporáneos que más me interesan. Leerlo significa para mi sumergirme en un paisaje de emociones, sensaciones y sentimientos que me llevan a reflexionar con calma sobre mi propia condición humana, sobre el paso del tiempo, sobre la amistad, sobre mi proyección sobre los otros y también sobre el otro o los otros que fuí.

Durante algún tiempo iré publicando poemas suyos de manera cronológica. Empezaré por Naufragios, su primer libro publicado en 1992.

Naugragios es un poemario nostàlgico. La nostalgia es el dolor por lo lejano y por tanto de las distancias que se tejen en nuestras vidas. José Agudo siente nostalgia por el paraíso perdido de la infancia, por la juventud que cree estar perdiendo, cercano entonces a los cuarenta, y que rememora en el recuerdo de su madre, mujer aún joven cuando el poeta era niño. Pero también siente nostalgia de lo que pudo ser y no fue porque la vida nos abre y nos cierra puerta y entramos por la que nos parece más adecuada mientras queda en nosotros una leve herida, una cicatriz casi invisible en forma de pregunta: qué habría pasado si...? Y esa nostalgia es también el dolor por la distancia interior que se abre en el alma del poeta, como si necesitara tomar conciencia de sí mismo, cosa que liga con su siguiente libro del que hablaré en otro artículo.

SELECCIÓN DE POEMAS DE NAUFRAGIOS

Todavía en los sueños del invierno,
mientras aquellos lejanos días
se hunden en una espesa niebla
y cae la tarde de ayer,
un niño corre pisando charcos,
dando patadas a las piedras
hasta llegar, empapado,
sucio de barro,
al lado de su madre,
su joven madre de entonces.
Naufragios, 1992

Quizás una vez más,
cuando los años y el invierno
corroan mis muebles, mis recuerdos,
mi cuerpo y mi pasado,
y mi memoria se olvide de mí mismo
y nada quede de mí
y nada ya me reconozca,
me acordaré de ti
-joven pirata de barcos de papel,
pequeño soñador-
y del lejano reino de mi infancia.
Naufragios, 1992

Antes de que llegue la noche,
antes de que lleguen las sombras del miedo
y las palabras, ya innecesarias,
duerman un largo sueño entre mis dedos,
me acordaré de ti
y buscaré tus huellas en mis manos.

A la farola sin nombre de la esquina
acudiré cansado
para bañarme de luz amarillenta
y entonaré el canto triste de los grillos
para olvidarme de los años.

Y aquí te esperaré, entre mis pensamientos,
acumulando polvo,
volviéndome más viejo y más antiguo,
ajeno a cualquier cosa, distante.
Aquí te esperaré, sentado ante mi puerta,
acomodando mi vida a tu regreso.
Naufragios, 1992

José Agudo nació en Fregenal de la Sierra (Badajoz) en 1952. Ya en Barcelona, funda junto con otros escritores la revista de arte y literatura Alisma, emprendiendo asimismo una ardua labor creativa en poesía que le ha llevado a ser premiado en numerosos certámenes literarios y a publicar los poemarios Naufragios (1992), Conciencia de mí mismo (1995), Dibujando la Rosa de los Vientos (1996), Premio Ciudad de Torrevieja 1996; Hombre desnudo (2006), Premio Otoño Villa de chiva 2004; y Esta frágil cadencia (2008), Premio Hispanoamericano de Poesía Juan Ramón Jiménez 2008.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...