Salta al contingut principal

Joan de la Vega, poeta y editor

Sueño que me busco a través de ti con tu perfil de orilla. Despierto y no te encuentro en mi lugar.

(Inti-Huatana, 2002)


No vencerá la furia en la yugular, sino el hermoso follaje.
Se apagarán los salmos sangrientos con lluvia imberbe.

Por una vez, callarán los dedos del intérprete.

(Ladino, 2006)


Ibones de cuello azul.
Lagunas escarpadas.

¿Mojo mis pies o son mis pies los llamados al tacto helado? ¿Lloran mis dedos o son sus órbitas sólidas las que cubren mis sentidos? ¿Ahogo la sed o revive en mi su textura milenaria? Enroscado en ella, ¿soy su cima o tan sólo una porción de su cuerpo marnético? ¿Podré recorrer su pantalla celeste, su don empañado y anónimo, abrir vias nuevas sobre su manto de musgo azulado?

Aún creo en su proyección de cumbres, en su latir honesto sin oídos. Extraño poso que ha aguardado, paciente, la llegada de unos pasos sin nombre.

Lago que desborda en sus labios el horizonte infinito.

(La montaña efímera, 2011)


(71)
Pace el rebaño.
Remontan la colina,
toda alegría.

(164)
Ráfagas de aire.
Sofocado el invierno
primeras aves.

(232)
Sal de tu jaula
ave efímera y vuela
en mis palabras.

(jisei)
Últimos días.
A pesar del dolor
soles y lunas.

(365 haikus y un jisey, 2012)


no hay luz
más allá de la luz

ni siquiera tierra
tallos destellos

detrás del fuego
un albor de hoces
sin respuesta

(Una luz que viene de fuera, 2012)


SILENCIO
A Carles Duarte

Este silencio

lágrima en fuga
lápiz de fuego

habla la lengua
de las puestas de sol

PÁRAMO

Han enmudecido los años

los pórticos de la noche
restan sellados

te impiden avanzar
descubrirnos dentro y fuera

[quizás un copo de heno
o destello de astros]

así vagas
noche tras noche

negra epifanía de savia

(Y tú, Pirene, 2013)


A-M-A-R-A-N-T-A

aquesta llum malferida a la sala
-mort el rei, república de pàries-
asseguda a la plana dels verbs
riu per extensió de les nafres.

ara parla la pols, el cafè dolç; ara parla l'anís, els llumins
no pas l'àngel immolat dels retorns.

tranquil, home de les al·lucinacions, som
amics poetes, captius, amics d'entreacte.

(Bare nostrum, 2015)


METÀSTASI

Un malson
mai pronuncia
el seu nom

POETARI

En silenci
he vingut
per acaronar
el vostre fum

patum d'escollits
ferum de poetes

(El verd, el roig el negre, 2015)


Vindrà la mort
i ens retornarà els lladrucs...

*
Fes com si res
d'això es tracta

d'allò altre
se n'ocupa l'aiguada

*
Acarono la terra

et llepo la cara

*
Què n'hem de fer
del dolor

dels seus cabells vermellosos
rínxols al replà de casa
atemporals

ara que ja és tard
per a estimbar processons
i netejar-nos les llàgrimes
amb la teva sang

*
Aixeco
entre tu i jo
un mur de versos

gairebé et tinc
a tocar

el record és aquest
finestrol de sauló
que a contrallum
ens abreuja

gairebé a galop
a tocar

(Manat de dol, 2016)

Joan de la Vega (Santa Coloma de Gramenet, 1975) ha publicado las obras Luz de luna (1998), El somni habitat (1999), Les filles del fang (2000), Ladino (2006), que reúne sus libros Intihuatana (Sin lugar a la luz), Ixtab (La soga en el ojo) e Ipalnemoani (Por quien vivo); Trilces Trópicos, Poesía emergente en Nicaragua y El Salvador (2006), La montaña efímera (2011), 365 haykus y un jisei (2012), Una luz que viene de fuera (2012), Y tú, Pirene (X Premio César Simón de Poesía, 2013), Bare nostrum (2015); El verd, el roig, el negre (2015) i Manat de dol (2016). Algunos de sus poemas han sido incluidos en Campo Abierto. Antología del poema en prosa en España 1990-2005 (2005), Pájaros raíces, en torno a José Ángel Valente (2010) y en revistas como Alhucema, Turia, Pidra del Molino, Vulcane, Paralelo Sur, Nayagua, Barcelona review, Kokoro, alba y Letra Internacional. Desde 2004 dirige la editorial La Garúa Libros



Comentaris

  1. Et felicito per aquesta antologia del bon quefer poètic de Joan de la Vega, a qui vaig conèixer precisament a través teu.

    ResponElimina
  2. Gràcies Rodolfo del Hoyo per descobrir-nos en Joan de la Vega. És tot un senyor poeta d'una gran modernitat!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...