Passa al contingut principal

EL VIAJE COMO POÉTICA DE LA INTROSPECCIÓN

FUERA DE CASA
Carlos Vitale
Colección La Garúa, 46
Cubierta: Ángel Muñoz
Epílogo: Víktor Gómez
96 páginas | 13×19 cm.
febrero de 2014
Poesía | Castellano
Precio online 6 €
PVP 10 €


Uno de los elementos presentes con cierta persistencia en la poesía de Carlos Vitale es el viaje, quizá por ello Fuera de casa se sitúa bajo la advocación de Montale de quien toma prestado el título de una colección de artículos de viaje que el poeta italiano había publicado en Il Corriere della Sera, como apuntara Gerardo Vacana en el prólogo de la versión italiana del poemario. Título por otra parte recurrente, ya que Vitale lo utilizó en 2004 para una antología poética donde aparecen algunos de los textos de la nueva colección.  También los habíamos leído en libros como Autorretratos, Unidad de lugar o Vistas al mar. La edición de 2014 recoge los ya publicados en 2004 y añade las secciones inéditas Tierra púrpura, Postales merideñas, Primavera estonia y Ronda ciociara.
Como diría Luisa Cotoner en su magnífico prólogo a Unidad de Lugar, Vitale nos ofrece una nueva manera de organizar los poemas y por tanto nuevos sentidos, nuevos significados, nuevas lecturas de los mismos.
El viaje le permite dos cosas entre muchas otras, el contacto con poetas de otras culturas y la proyección espiritual sobre mundos ajenos que acaban siendo muy suyos. Voces lejanas que penetran el espíritu del poeta, paisajes extraños donde se proyecta hasta arañar el alma con la nostalgia. Pero en realidad no son tan extraños. Salvo en algún caso concreto como el viaje a Venezuela dibujado en sus Postales merideñas, o la Primavera Estonia, nos encontramos con mundos que conforman la intimidad del poeta. Val di Comino y sus pueblecitos en la Ciociaria del centro sur italiano es una hermosa región montañosa donde Carlos Vitale acude cada año desde hace catorce a unos encuentros internacionales de poesía, muy cerca, también, de donde nacieron sus padres. La tarantela le recuerda a su madre “Estás aquí / dondequiera / que estés” Allí ha tejido amistades repartidas por Europa, tertulias nocturnas buscando el signo profundo de la palabra “La pequeña / pandilla/ murmura/ sobre / la provocadora / desnudez / de la poesía.” Tierra púrpura se edifica en tierras de Armenia, unas tierras que amaba antes de conocer unido a ella por lazos familiares “Extraña forma de paraíso, / aún desconocida y ya añorada”, “La parra trepa / a su cielo de alambre”, “Cavar hasta que la roca / te entregue su secreto.”
Los poemas de Fuera de casa son de una gran variedad temática dependiendo de los lugares a que se refieren. Son también poemas muy breves, a veces de un solo verso. Pero la variedad y la elaboradísima, casi minimalista brevedad, le sitúan en la línea esencial de la búsqueda del yo, un yo que evoluciona como un fluir constante, un yo con múltiples facetas que se van desvelando frente a cada paisaje. El viaje, por tanto, como poética de la introspección “Cuando el tren/ atraviesa la noche/ poco importa / país o destino”, “¿Charcas, pantanos? / Agua que conoce su labor.” Aunque a veces se desgaja del yo y mira las cosas con ojo crítico y con humor “Caballos salvajes. / Pero el líder/ de la manada/ lleva un cencerro. / Líderes con cencerro. / Libertad vigilada.” O aquel cuasi aforístico escrito frente a la tumba de Agamenón “Cuídate de quién te ama”.
La distancia de los problemas cotidianos es propicia para la meditación, por eso sentado y adormilado bajo una encina piensa que “Al despertar, / dará forma / de sombra / a las palabras.”

Carlos Vitale (Buenos Aires, Argentina, 1953) es poeta y traductor, licenciado en Filologia hispánica e italiana, ha publicado Unidad de lugar (2004), Descortesía del suicida (2008), Cuaderno de l'Escala / Quadern de l'Escala (fotografías de Jaume Salvat, ilustraciones de Marc Vicens y prólogo de Carles Duarte, 2013) y Fuera de casa (2014). Ha sido traducido a varias lenguas y ha traducido a numerosos poetas italianos y catalanes. Por su labor traductora ha obtenido los premios Ángel Crespo (2006), del Ministerio Italiano de Relaciones Exteriors (2003) y de Val di Comino (2004). Ha participado en festivales, lecturas y encuentros de poesía en Argentina, España, Venezuela , Armenia, Italia, Suiza, Rumanía, Estonia, Grecia, Bulgaria y Francia. Reside en Barcelona desde 1981.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...