Salta al contingut principal

GOYA GUTIÉRREZ I SANTI BORRELL AL CARRER MAJOR

Després de la bona acollida de les tres primeres trobades de la Cita de Poetes al Carrer Major, tornem  el 10 d'abril a les 19:30 hores amb Goya Gutiérrez i Santi Borrell. La nostra proposta habitual és fer la Cita el darrer dijous de cada mes, però amb la Setmana Santa i el Sant Jordi pel mig, hem decidir avançar la trobada d'aquest mes.
L'acte tindrà lloc a la Llibreria Carrer Major (c. Major, 13, Santa Coloma de Gramenet, ben a prop de les estacions del metro L1 Santa Coloma i L9 Església Major). Telèfon 93 358 58 42.

Goya Gutiérrez Lanero (Zaragoza, 1954 - Barcelona). És Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Ha exercit com a professora d'institut tot impartint l'assignatura de Llengua i Literatura castellanes. Ha sido profesora de instituto impartiendo la asignatura de Lengua y Literatura castellanas. Desde el 2003 es directora de la revista literaria Alga. Anteriorment havia participat en la iniciativa editorial Bauma. Cuadernos de poesía, en Barcelona. Es membre de l'ACEC (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya). Inquieta gestora cultural, coordinadora de lecturas i presentacions poètiques, ha publicat els poemaris Regresar (1995), De mares y espumas (2001), La mirada y el viaje (2004), El cantar de las amantes (2006), Ánforas (2009) i Hacia lo abierto (2011). Té inèdit un nou poemari, una novel·la i, actualment, treballa en un llibre de relats curts.
Podeu trobar més informació a la web de Goya Gutiérrez
EL ÁRBOL DE LA LLUVIA
Te esperaré como el árbol espera
al ave que desde el norte viajó un día
anidando en sus ramas,
desnudas más tarde por la ausencia
en medio del verdor
de aquel tiempo de las lluvias,
que en este otoño se abre
estrenando presagios

Ayer te amé, mañana está
llegando, y no me reconozco,
hoy soñaré que el buen ladrón
vacía boca y ojos
que aborda el blnaco y liso lienzo
para trazar olvidos




Santi Borrell (1972, Vilafranca del Penedès).  "Fragments d'una pedra” és el seu segon llibre de poesia, després d'haver publicat "Els dies a les mans" (2010), un llibre que va rebre bones crítiques a revistes culturals i suplements literaris, llibre del qual es va fer una segona edició i va ser considerat com un dels fenòmens editorials, poètics, d'aquell any.
A part d'escriure, també ha organitzat i organitza diversos festivals de poesia (com el Festival de Poesia a les Caves, de Sant Sadurní d'Anoia, o la "Kinzena Poetika", de Vilafranca del Penedès). Ha col·laborat amb diversos artistes, fent poemes, ha fet diversos muntatges poètics, ha impulsat diverses iniciatives per Internet, i ha promogut diversos llibres col·lectius, com "Poesia a la frontera", una antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana. 
Podeu trobar més informació al bloc de Santi Borrell

Tot

tot és tan immens 
i tan ample i tan ple 
i tan fort i tan fràgil
i tan fàcil i tan real
i tant absolut i tan simple...
que res... no res....
Fa temps
Fa temps
que veig el teu somni
dibuixat a la paret
fa temps
que m’amago dins del vent
fa temps
que no fem l’invent
i tot és lent
fa temps
que no saps què tens
fa temps
que veig el teu cos penjat a l’horitzó
i tinc els ulls negres de tant dolor
fa temps
que no vull casa
i la mort passa de llarg.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Kalimán en Jericó

Kalimán es un héroe de cómic que nació a principios de los años sesenta en Méjico y que hoy es famoso en toda latinoamérica. Pero Kalimán es también el nombre con el que un pelao de las calles llama a Santiago, el protagonista de la novela juvenil  Kalimán en Jerico , de Àngel Burgas . Para el autor, los pelaos de las calles son los héros de Medellin, tal como figura en el subtítulo. Los pelaos son niños que sobreviven o malviven en las calles de Colombia sumergidos en el mundo del crimen, la prostitución y la droga. Cuesta explicar las historias de estos muchachos,  a veces de una crueldad inimaginable, sin que algo se te rompa por dentro, porque las historias que narra Àngel son reales y los chicos también los son. Yo mismo pude escuchar sus voces grabadas el día de la presentación del libro y os aseguro que el silencio en que se sumió la libreria Abracadabra de Barcelona fue estremecedor y muy emotivo. A Àngel también se le rompió algo por dentro cuando les conoció. ...
1 comentari
Més informació

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació