Passa al contingut principal

GOYA GUTIÉRREZ I SANTI BORRELL AL CARRER MAJOR

Després de la bona acollida de les tres primeres trobades de la Cita de Poetes al Carrer Major, tornem  el 10 d'abril a les 19:30 hores amb Goya Gutiérrez i Santi Borrell. La nostra proposta habitual és fer la Cita el darrer dijous de cada mes, però amb la Setmana Santa i el Sant Jordi pel mig, hem decidir avançar la trobada d'aquest mes.
L'acte tindrà lloc a la Llibreria Carrer Major (c. Major, 13, Santa Coloma de Gramenet, ben a prop de les estacions del metro L1 Santa Coloma i L9 Església Major). Telèfon 93 358 58 42.

Goya Gutiérrez Lanero (Zaragoza, 1954 - Barcelona). És Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Ha exercit com a professora d'institut tot impartint l'assignatura de Llengua i Literatura castellanes. Ha sido profesora de instituto impartiendo la asignatura de Lengua y Literatura castellanas. Desde el 2003 es directora de la revista literaria Alga. Anteriorment havia participat en la iniciativa editorial Bauma. Cuadernos de poesía, en Barcelona. Es membre de l'ACEC (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya). Inquieta gestora cultural, coordinadora de lecturas i presentacions poètiques, ha publicat els poemaris Regresar (1995), De mares y espumas (2001), La mirada y el viaje (2004), El cantar de las amantes (2006), Ánforas (2009) i Hacia lo abierto (2011). Té inèdit un nou poemari, una novel·la i, actualment, treballa en un llibre de relats curts.
Podeu trobar més informació a la web de Goya Gutiérrez



EL ÁRBOL DE LA LLUVIA
Te esperaré como el árbol espera
al ave que desde el norte viajó un día
anidando en sus ramas,
desnudas más tarde por la ausencia
en medio del verdor
de aquel tiempo de las lluvias,
que en este otoño se abre
estrenando presagios

Ayer te amé, mañana está
llegando, y no me reconozco,
hoy soñaré que el buen ladrón
vacía boca y ojos
que aborda el blnaco y liso lienzo
para trazar olvidos




Santi Borrell (1972, Vilafranca del Penedès).  "Fragments d'una pedra” és el seu segon llibre de poesia, després d'haver publicat "Els dies a les mans" (2010), un llibre que va rebre bones crítiques a revistes culturals i suplements literaris, llibre del qual es va fer una segona edició i va ser considerat com un dels fenòmens editorials, poètics, d'aquell any.
A part d'escriure, també ha organitzat i organitza diversos festivals de poesia (com el Festival de Poesia a les Caves, de Sant Sadurní d'Anoia, o la "Kinzena Poetika", de Vilafranca del Penedès). Ha col·laborat amb diversos artistes, fent poemes, ha fet diversos muntatges poètics, ha impulsat diverses iniciatives per Internet, i ha promogut diversos llibres col·lectius, com "Poesia a la frontera", una antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana. 
Podeu trobar més informació al bloc de Santi Borrell

Tot

tot és tan immens 
i tan ample i tan ple 
i tan fort i tan fràgil
i tan fàcil i tan real
i tant absolut i tan simple...
que res... no res....
Fa temps
Fa temps
que veig el teu somni
dibuixat a la paret
fa temps
que m’amago dins del vent
fa temps
que no fem l’invent
i tot és lent
fa temps
que no saps què tens
fa temps
que veig el teu cos penjat a l’horitzó
i tinc els ulls negres de tant dolor
fa temps
que no vull casa
i la mort passa de llarg.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci