MARTA PÉREZ SIERRA AL RACÓ POÈTIC DELS DIVENDRES

L'escriptora Teresa Costa-Gramunt ha coordinat durant anys el Racó Poètic dels Divendres durant el mes d'abril al Centre Comarcal Lleidatà. Aquest any, i a proposta seva, m'encarrego de la coordinació.
El proper divendres, dia 11 d'abril, tindré el plaer de presentar la poeta Marta Pérez Sierra.
L'acte tindrà lloc a les 18.30 hores a la seu del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 592, principal.

Marta Pérez Sierra va néixer a Barcelona l'any 1957, un 7 del 7. Mestra i llicenciada en Filologia Catalana. Ha publicat un llibre de relats curts, I demà, l'atzar (2009), i els poemaris Sexe Mòbil Singular, SMS (2002), Fil per randa (2008), Dones d'heura (2011), premi Jordi Pàmias 2010 de poesia, boCins (2012), Si goso dir-li un mot d'amant (2013) i el llibre de microrelats Bavastells (2014).
Una definició que trobo molt adient sobre la seva poesia és la que fa Sònia Moll al pròleg de Dones d'heura, i jo ho estenc al conjunt de la seva poesia "Aquest poemari és un cant, des del primer poema fins a l'últim, a l'experiència femenina de viure en relació. Amants, amigues, mestres, pares, mares, germanes i germans: les dones d'heura s'atreveixen a viure plenament la complexitat de la trobada amb l'altre, amb l'altra."

Lluna
Les ombres arrissades
han cargolat les fulles blaves.
Despentinades els arriba la llum
eixida de la cloïssa opalina
que rep el perfil de la lluna.
L'aigua del meu dolor
closa en el calze del teu pinzell.

Flors
Has collit totes les meves pors petites,
aquelles que expliquen mudes,
les que neixen de les pessigolles del temps,
i les has fet flors.
Has destriat d'entre els meus riures
les llàgrimes que s'havien fet vidre,
el fang dels dies
soterrats entre les arrugues.
Mudada, puc teixir els plecs
d'un altre futur blanc.

*
L'ansietat té els ulls violetes
i balla el tango
sobre el matalàs
amb talons d'agulla,
totes les nits,
just quan l'estel,
que porta el teu nom,
es despenja fins al meu clatell.

*
No puc evitat pensar-te.
Pedra de lluna sense el teu cos.
M'aïllaria
a les fonts tèbies de la son
si els somnis es cloguessin.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Més informació

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui. Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s

Més informació

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs. Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci

Més informació

El bosc dels somnis perduts

Cercar en aquest blog