Passa al contingut principal

La Lea i el cargol

Aquí el tenim. Per fi. Se m'acumulen els articles per escriure, però en arribar a casa m'he trobat un regal preciós: un llibre! Però no un llibre qualsevol. Es tracta d'un conte que estimo tant que no em surten les paraules.

La Lea i el cargol va ser el primer conte que vaig escriure per a nens i nenes fa divuit anys, quan la meva filla en tenia dos.

Cada nit seia a la vora del llit i li llegia contes. De vegades comentàvem el conte d'aquell dia o les il·lustracions. Després tirava de la corda d'un peluix i s'adormia amb la música que feia. Aquell peluix era un bolet, però el bolet era una casa, i a la casa vivia un cargol que sortia a prendre el sol. La meva filla em va demanar que li fes un conte al cargol, i així va nèixer El cargol Manel pon ous. Vaig fer un llistat d'editorials i el vaig enviar a un munt. Gràcies a aquesta iniciativa, tinc una col·lecció de cartes molt amables on em deien que el conte tenia molta qualitat, però que, lamentablement, no era adient per a cap de les seves col·leccions. Aleshores vaig parlar amb una il·lustradora, l'Alícia García, a veure si podia dibuixar el conte i ho tornaríem a intentar. Però tampoc no va funcionar.

No obstant això, com que tenia tot el procés de creació, vaig decidir que el faria servir cada vegada que fes un fòrum amb nens de cicle inicial de primària. 

I durant aquests divuit anys El cargol Manel pon ous ha estat un conte meravellós que m'ha ajudat a acostar la màgia de la literatura als més petits.

Fins que un dia vaig decidir canviar el nom de la protagonista, eliminar el nom del cargol, canviar l'espai de l'acció, posar un parc, uns núvols, un avi, un gronxador... i fer un encanteri. Naixia La Lea i el cargol.

I vaig tenir sort. Aquesta vegada sí que va funcionar.

Amb la il·lustradora Marta Montañá hem treballat colze a colze en una aventura meravellosa. Els seus dibuixos són dolços, com la Lea, i miren el món amb els ulls de la nena, i omplen el món de colors i de formes, i tranformen la realitat en fantasia i la fantasia en realitat. Li estic immensament agraït.

La Lea es gronxa a la plaça.
                 Cap amunt.
      Cap avall.
                 Cap amunt.
      Cap avall.
Comença a ploure, i les gotes de pluja porten una màgia especial. De sobte, un cargol somriu i la Lea queda encantada.

Comentaris

  1. Visca! Moltes felicitats! Toca llegir-lo!

    ResponElimina
  2. La història de com ha sortit a la llum el conte ja és tota una bonica història!! Enhorabona!! Jo també a finals d'any trauré un de cargols! ;-)
    Un cargol al bressol, del cep i la nansa, cançons de bressol pels més petits. Il·lustrarà la Mercè Galí. Visca els cargols!!!

    ResponElimina
  3. Rodolfo, que bonic!
    Ja tinc ganes de llegir-lo.

    Un abraçada,
    Josefina

    ResponElimina
  4. Muchas felicidades, Rodolfo!! Se ve precioso!! Seguro que será un éxito!!

    ResponElimina
  5. La teva constància i també la teva il•lusió tenen el seu premi. Bona feina.

    ResponElimina
  6. Quina bona notícia! Enhorabona, Rodolfo.
    Tinc ganes de llegir-lo! Les il·lustracions són molt atractives.
    Una abraçada,
    Manuela

    ResponElimina
  7. Enhorabona, Rodolfo! Que bé que a la fi l'hagis publicat. Entenc la iŀlusió que et fa. Ho celebro molt!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co