Amb el pingüí a l'Institut Numància

Passo bona part del curs, principalment els mesos de març, abril i maig, tot visitant escoles i instituts de tot Catalunya per conversar amb els meus lectors infantils i juvenils, però poques vegades em demanen a la meva ciutat. Enguany sembla que la cosa canvia i us puc dir que em fa moltíssima il·lusió. Els nens i les nenes de Santa Coloma de Gramenet, i els joves i les joves, tenen el dret de saber que a la seva ciutat hi ha escriptors, i no només jo, que som una bona colla. La cultura augmenta l'autoestima i el fet de conèixer el fill d'una mare andalusa i d'un lampista emigrat de Ciudad Real convertit en escriptor català els pot servir d'estímul per lluitar pel seu futur.

El llibre parla fonamentalment de la recuperació de la memòria democràtica amb una trama d'intriga i d'amor entre joves, però és un llibre que també parla molt de Santa Coloma de Gramenet. Hi ha personatges amb noms de persones conegudes, la qual cosa va fer somriure més d'un i d'una. I hi ha llocs coneguts com la plaça de la Vila o la Font de l'Alzina, allò que el meu amic Pedro Cano anomena la Santa Coloma Heidi, però també hi ha llocs com alguns bars musicals o carrers com el carrer Marina, el Carrer Sant Josep o el carrer Jaume Balmes que, tot i no ser nomenats, poden ser fàcilment reconeguts pels colomencs que llegeixin Un pingüí damunt del televisor. D'alguna manera, els llibre els parla de la lluita per la democràcia a la seva ciutat. M'agrada que Santa Coloma de Gramenet sigui també protagonista dels meus llibres.

Els nois i les noies de segon d'ESO de l'Institut Numància em van sotmetre a una bateria de preguntes molt ben preparades. Es notava que havien llegit el llibre a fons i que les professores, la Laura i la Neus, havien fet una molt bona feina. Els vaig explicar les històries reals que s'amaguen darrere la ficció novel·lesca. Un noi em va preguntar si el triangle amorós que sorgeix pels dubtes d'un personatge havia passat de veritat. No, les aventures amoroses del llibre són total i absoluta fantasia, però podrien ser molt reals. Vam aprofundir molt en el llibre i en el seu missatge, de manera de les dues trobades amb els joves lectors van ser molt intenses i interessants. Un alumne em va fer una de les preguntes més difícils que m'han fet fins ara. Dos personatges de la novel·la discuteixen sobre Santa Coloma de Gramenet. Un defensa el poble pagès, el poble petit i acollidor que va ser abans de l'allau migratòria dels anys 60 i 70, i un altre defensa la ciutat actual, una ciutat moderna, ben comunicada i on els serveis a les persones són el més important. I la pregunta era per quina Santa Coloma m'inclinava. És difícil perquè jo he viscut la Santa Coloma pagesa i en tinc molta nostàlgia. Els meus pares no formen part de l'allau migratòria dels 60, tots dos van venir el 1947 per motius personals diferents. Vaig néixer en un entorn rural i només sentia parlar castellà a casa. De sobte un dia el carrer es va omplir de nens i nenes que parlaven un castellà amb un accent molt diferent del que m'ensenyava el pare i vaig veure créixer els barris a la muntanya tot destruint aquell paisatge meravellós. Van talar la pollancreda de Can Zam i van buidar els horts, i ho vaig viure i sentir amb un dolor físic que mai no podré oblidar. Tinc molta nostàlgia, sí, però ja no podem fer tornar aquella Santa Coloma i el que hem de fer és lluitar perquè la Santa Coloma d'avui sigui cada vegada millor, un lloc on ens agrada viure.