Passa al contingut principal

Esmorzar compartit a l'Escola Salvador Espriu





He visitat l'Escola Salvador Espriu de Granollers per novè anys consecutiu. Si hi torno, haurem de fer una celebració. Dijous passat, mentre enfilava carretera de la Roca amunt cap a Montmeló i després cap a Granollers, anava pensant que els nens i les nenes de quart de primària amb els quals vaig fer dues sessions el 2004, ja hauran acabat els seus estudis, alguns faran estudis universitaris o de graus mitjà i superior, altres s'hauran incorporat al mercat laboral, si la crisi els ho ha permès.

Van ser uns infants espavilats i alegres que descobrien el món amb innocència i plens d'il·lusions, després van ser adolescents amants de les músiques modernes, tocats per primer cop per l'amor, l'energia més poderosa que existeix, i ara són joves plens de futur en una societat que no se'ls posa fàcil.
En aquell temps els nens de la foto tot just havien fet un any.

Les nenes i els nens del 2004 com els d'ara, van llegir La colla del fantasma Barruf, probablement el meu llibre més llegit a les escoles i també a la xarxa de biblioteques. Sempre, any rere any, han volgut rebre'm a la seva biblioteca. Guardo records meravellosos al meu cor. Aquell 2004, recent havia passat el Sant Jordi, uns alumnes em van rebre disfressats dels follets que surten al llibre. Cada any han preparat alguna sorpresa simpàtica. Aquest any ha estat un esmorzar compartit amb els dos grups al menjador de l'escola. Una coca que estava molt bona i una xocolata deliciosa.


Totes i tots tenien preguntes a fer. Van estar molt participatius i vam passar una molt bona estona amb una conversa ben animada. Volien saber en què consisteix la feina d'escriptor, si tinc un lloc per treballar, d'on trec les idees per escriure, com em vaig inspirar per fer aquests personatges tan esbojarrats, com havia triat el títol del llibre i els noms dels personatges, des de quan escrivia, què m'hauria agradat ser si no fos escriptor, quines altres aficions tinc a més a més d'escriure, si els llibres donen per tenir un sou per viure. Molts preguntes i molt interessants.

Estic enormement agraït a l'equip de mestres, que sap com estimular els seus alumnes perquè siguin bons lectors. I també a la cap d'estudis, la Mari Pascual, que any rere any em rep amb una amabilitat extraordinària.

Comentaris

  1. Moltes gràcies Rodolfo per aquesta entrada en el teu blog. Nosaltres també estem molt contents de la teva visita i d'haver poder preguntat a l'autor del llibre que hem llegit i que tant ens ha agradat, en viu i en directe, allò que ens feia sentir curiositat. A partir d'ara ja ens toca estar atents al llibre que estas preparant que segons els que ens vas explicar promet ser mooooolt interessant. Molts èxits!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co