He visitat l'Escola Salvador Espriu de Granollers per novè anys consecutiu. Si hi torno, haurem de fer una celebració. Dijous passat, mentre enfilava carretera de la Roca amunt cap a Montmeló i després cap a Granollers, anava pensant que els nens i les nenes de quart de primària amb els quals vaig fer dues sessions el 2004, ja hauran acabat els seus estudis, alguns faran estudis universitaris o de graus mitjà i superior, altres s'hauran incorporat al mercat laboral, si la crisi els ho ha permès.
Van ser uns infants espavilats i alegres que descobrien el món amb innocència i plens d'il·lusions, després van ser adolescents amants de les músiques modernes, tocats per primer cop per l'amor, l'energia més poderosa que existeix, i ara són joves plens de futur en una societat que no se'ls posa fàcil.En aquell temps els nens de la foto tot just havien fet un any.
Les nenes i els nens del 2004 com els d'ara, van llegir La colla del fantasma Barruf, probablement el meu llibre més llegit a les escoles i també a la xarxa de biblioteques. Sempre, any rere any, han volgut rebre'm a la seva biblioteca. Guardo records meravellosos al meu cor. Aquell 2004, recent havia passat el Sant Jordi, uns alumnes em van rebre disfressats dels follets que surten al llibre. Cada any han preparat alguna sorpresa simpàtica. Aquest any ha estat un esmorzar compartit amb els dos grups al menjador de l'escola. Una coca que estava molt bona i una xocolata deliciosa.
Totes i tots tenien preguntes a fer. Van estar molt participatius i vam passar una molt bona estona amb una conversa ben animada. Volien saber en què consisteix la feina d'escriptor, si tinc un lloc per treballar, d'on trec les idees per escriure, com em vaig inspirar per fer aquests personatges tan esbojarrats, com havia triat el títol del llibre i els noms dels personatges, des de quan escrivia, què m'hauria agradat ser si no fos escriptor, quines altres aficions tinc a més a més d'escriure, si els llibres donen per tenir un sou per viure. Molts preguntes i molt interessants.
Estic enormement agraït a l'equip de mestres, que sap com estimular els seus alumnes perquè siguin bons lectors. I també a la cap d'estudis, la Mari Pascual, que any rere any em rep amb una amabilitat extraordinària.
Moltes gràcies Rodolfo per aquesta entrada en el teu blog. Nosaltres també estem molt contents de la teva visita i d'haver poder preguntat a l'autor del llibre que hem llegit i que tant ens ha agradat, en viu i en directe, allò que ens feia sentir curiositat. A partir d'ara ja ens toca estar atents al llibre que estas preparant que segons els que ens vas explicar promet ser mooooolt interessant. Molts èxits!
ResponElimina