Passa al contingut principal

Un pingüí a l'Institut Vinyes Velles de Montornès




Què és per a tu l'amor? 



Sovint, quan visito escoles i instituts per parlar amb els meus lectors, he de respondre preguntes inesperades que no tenen res a veure amb el llibre que han llegit, ni amb la literatura, ni amb la feina d'escriure, com ara de quin equip sóc, com es diu la meva
filla, si tinc un canari, quan em vaig casar, si no em fa mal la mà de tant escriure i coses per l'estil. Però mai, mai, en tots els anys que viatjo per tot Catalunya i per les illes Balears, mai havia hagut de respondre a una pregunta com aquesta. Me la van fer a l'Institut Vinyes Velles, de Montornès del Vallès. I té a veure amb el llibre que havien llegit, Un pingüí damunt del televisor, perquè en aquest llibre l'amor és un dels protagonistes. Et respondré amb una sola frase, vaig dir:
L'amor és l'energia més poderosa que mou el món.
En finalitzar la sessió, algunes noies em van demanar que els la posés al llibre com una dedicatòria. Però els vaig dir que no els parlava només de l'amor de parella. Avui hi ha guerres i desgràcies que provoquen l'èxode, la fam, la malaltia i la mort de milions de persones cada any, però només cal imaginar-se com era el món fa 500 anys. Molt pitjor. Vol dir que, a poc a poc, el bé triomfa sobre el mal. I l'energia que mou el bé, també és l'amor, l'amor per l'ésser humà, l'amor per la natura, l'amor per la terra, per la cultura, l'amistat. Aquest amor fa avançar el món.

La novel·la té com a tema central la recuperació de la memòria democràtica, de la dignitat d'un bon home. Una història de reconeixement i desgreuge que parteix de fets reals. Però els protagonistes són uns joves, i unes joves entre els quals creix l'amistat i l'amor. Per això la pregunta era adient.

Els nois i les noies dels tres grups de segon d'ESO van participar activament de la trobada on els vaig explicar les històries reals que hi ha darrere de la història de ficció i una bona colla de detalls sobre la feina d'escriure un llibre. I ja que un objecte concentra el misteri de la trama, em van preguntar pel significat dels objectes. Els objectes que estimem són una part de la nostra vida. Els objectes que ens han regalat són una part de l'ànima d'aquelles persones que ens estimen i els objectes ens les recorden constantment. Vam passar un matí intens i agradable. Després, les professores del Departament de Llengua Catalana em van obsequiar amb un bon esmorzar a la pastisseria emblemàtica de Montornès, la pastisseria Vinyallonga.


Comentaris

  1. Enhorabuena, Rodolfo. Sabias palabras. Creo que estos encuentros entre autores y alumnos son imprescindibles, y se aprecia que te mueves como pez en el agua entre ellos. Eres un druida, amigo. ¡Y además, de pequeño, te caíste en la marmita!
    Un fuerte abrazo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...