Què és per a tu l'amor?
Sovint, quan visito escoles i instituts per parlar amb els meus lectors, he de respondre preguntes inesperades que no tenen res a veure amb el llibre que han llegit, ni amb la literatura, ni amb la feina d'escriure, com ara de quin equip sóc, com es diu la meva
filla, si tinc un canari, quan em vaig casar, si no em fa mal la mà de tant escriure i coses per l'estil. Però mai, mai, en tots els anys que viatjo per tot Catalunya i per les illes Balears, mai havia hagut de respondre a una pregunta com aquesta. Me la van fer a l'Institut Vinyes Velles, de Montornès del Vallès. I té a veure amb el llibre que havien llegit, Un pingüí damunt del televisor, perquè en aquest llibre l'amor és un dels protagonistes. Et respondré amb una sola frase, vaig dir:
L'amor és l'energia més poderosa que mou el món.
En finalitzar la sessió, algunes noies em van demanar que els la posés al llibre com una dedicatòria. Però els vaig dir que no els parlava només de l'amor de parella. Avui hi ha guerres i desgràcies que provoquen l'èxode, la fam, la malaltia i la mort de milions de persones cada any, però només cal imaginar-se com era el món fa 500 anys. Molt pitjor. Vol dir que, a poc a poc, el bé triomfa sobre el mal. I l'energia que mou el bé, també és l'amor, l'amor per l'ésser humà, l'amor per la natura, l'amor per la terra, per la cultura, l'amistat. Aquest amor fa avançar el món.
La novel·la té com a tema central la recuperació de la memòria democràtica, de la dignitat d'un bon home. Una història de reconeixement i desgreuge que parteix de fets reals. Però els protagonistes són uns joves, i unes joves entre els quals creix l'amistat i l'amor. Per això la pregunta era adient.
Els nois i les noies dels tres grups de segon d'ESO van participar activament de la trobada on els vaig explicar les històries reals que hi ha darrere de la història de ficció i una bona colla de detalls sobre la feina d'escriure un llibre. I ja que un objecte concentra el misteri de la trama, em van preguntar pel significat dels objectes. Els objectes que estimem són una part de la nostra vida. Els objectes que ens han regalat són una part de l'ànima d'aquelles persones que ens estimen i els objectes ens les recorden constantment. Vam passar un matí intens i agradable. Després, les professores del Departament de Llengua Catalana em van obsequiar amb un bon esmorzar a la pastisseria emblemàtica de Montornès, la pastisseria Vinyallonga.
Enhorabuena, Rodolfo. Sabias palabras. Creo que estos encuentros entre autores y alumnos son imprescindibles, y se aprecia que te mueves como pez en el agua entre ellos. Eres un druida, amigo. ¡Y además, de pequeño, te caíste en la marmita!
ResponEliminaUn fuerte abrazo.