Passa al contingut principal

Un somriure a Callús

El primer que em va sorprendre en arribar a Callús va ser que vaig poder aparcar davant mateix de l'Escola Joventut. I em va sorprendre, també, que els alumnes de cinquè i sisè de primària fessin moltes preguntes sobre el contingut del llibre que havien llegit, El somriure de la Natàlia. És la història de la relació d'amistat entre una nena que ha perdut el somriure, la Natàlia, i un nen, en Vador, que se l'estima i que vol ajudar-la perquè torni a riure. En aquesta novel·la hi ha tot un món de fantasia, un món més aviat fosc, que no és altra cosa que la interpretació que en Vador fa dels dibuixos de la Natàlia. Els psicòlegs ens fan dibuixar per saber què ens passa o com ens trobem. I a partir dels dibuixos endevinen moltes coses.
Les nenes i els nens volien saber el perquè d'algunes coses, fins i tot dels noms o dels espais. Els vaig explicar que Natàlia era un nom que m'hauria agradat posar a la meva filla i que Vador l'havia posat perquè serviria per explicar que en català escurcem els noms tot destacant-ne la part final: Salvador, Vador; Sebastià, Tià; Joaquim, Quim; Francesc, Cesc; Antoni, Toni. Em preguntaven també per què hi ha una casa amb una claraboia. No té més misteri que el fet que les dues darreres cases on he viscut tenien claraboia i a mi m'agrada molt.

Per fi vaig descobrir per què els nens estaven tan interessats pel contingut, ja que normalment em pregunten per l'ofici d'escriure. Era perquè s'acosta Sant Jordi i totes i tots estaven fent treballs per als Jocs Florals, però enguany hi ha una novetat. Els mestres han fet grups de quatre alumnes per fer entre tots una creació a partir d'un treball cooperatiu. Una mestra m'explicava que els alumnes estaven poc estimulats perquè sempre guanyaven els mateixos i una forma de fer que tothom pogués ser candidat a guanyar un premi era fer la feina en cooperació.



Durant el pati vaig gaudir d'una conversa molt interessant i alhora molt indignada sobre la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que diu que si un alumne demanava fer les classes en castellà tots els seu companys haurien de canviar de llengua obligatòriament. Les llengües són una riquesa de la humanitat. El català és el patrimoni del nostre poble i no permetrem que el treguin de les escoles. Si cal farem insubmissió lingüística.

Comentaris

  1. Callús... Fins fa poc no sabia que la meva àvia paterna havia nascut a Callús... Celebro que la mainada de Callús estigui disposada a fer insubmissió lingüística, jo també!
    Abraçades

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co