Passa al contingut principal

Un somriure a Callús

El primer que em va sorprendre en arribar a Callús va ser que vaig poder aparcar davant mateix de l'Escola Joventut. I em va sorprendre, també, que els alumnes de cinquè i sisè de primària fessin moltes preguntes sobre el contingut del llibre que havien llegit, El somriure de la Natàlia. És la història de la relació d'amistat entre una nena que ha perdut el somriure, la Natàlia, i un nen, en Vador, que se l'estima i que vol ajudar-la perquè torni a riure. En aquesta novel·la hi ha tot un món de fantasia, un món més aviat fosc, que no és altra cosa que la interpretació que en Vador fa dels dibuixos de la Natàlia. Els psicòlegs ens fan dibuixar per saber què ens passa o com ens trobem. I a partir dels dibuixos endevinen moltes coses.
Les nenes i els nens volien saber el perquè d'algunes coses, fins i tot dels noms o dels espais. Els vaig explicar que Natàlia era un nom que m'hauria agradat posar a la meva filla i que Vador l'havia posat perquè serviria per explicar que en català escurcem els noms tot destacant-ne la part final: Salvador, Vador; Sebastià, Tià; Joaquim, Quim; Francesc, Cesc; Antoni, Toni. Em preguntaven també per què hi ha una casa amb una claraboia. No té més misteri que el fet que les dues darreres cases on he viscut tenien claraboia i a mi m'agrada molt.

Per fi vaig descobrir per què els nens estaven tan interessats pel contingut, ja que normalment em pregunten per l'ofici d'escriure. Era perquè s'acosta Sant Jordi i totes i tots estaven fent treballs per als Jocs Florals, però enguany hi ha una novetat. Els mestres han fet grups de quatre alumnes per fer entre tots una creació a partir d'un treball cooperatiu. Una mestra m'explicava que els alumnes estaven poc estimulats perquè sempre guanyaven els mateixos i una forma de fer que tothom pogués ser candidat a guanyar un premi era fer la feina en cooperació.



Durant el pati vaig gaudir d'una conversa molt interessant i alhora molt indignada sobre la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que diu que si un alumne demanava fer les classes en castellà tots els seu companys haurien de canviar de llengua obligatòriament. Les llengües són una riquesa de la humanitat. El català és el patrimoni del nostre poble i no permetrem que el treguin de les escoles. Si cal farem insubmissió lingüística.

Comentaris

  1. Callús... Fins fa poc no sabia que la meva àvia paterna havia nascut a Callús... Celebro que la mainada de Callús estigui disposada a fer insubmissió lingüística, jo també!
    Abraçades

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...