Passa al contingut principal

Neules, ventalls i arrugats de Tàrrega


He tornat a Tàrrega. Per segon any consecutiu els alumnes de cinquè de primària de l'Escola Àngel Guimerà han llegit el meu llibre El somriure de la Natàlia. És una novel·la on el món real i la fantasia es barregen quan un nen, que es diu Vador, interpreta els dibuixos de la protagonista, que es diu Natàlia, com bé podeu imaginar. Les interpretacions que fa en Vador sembla que passen dins un món de somnis, però només es tracta de la imaginació desbordant del nen, que vol ajudar la seva amiga a recuperar el somriure que va perdre quan va veure com enderrocaven casa seva a causa d'una planificació urbanística de l'ajuntament.


Vaig fer les trobades amb els dos grups a la biblioteca de l'escola, ben acompanyat pels magnífics dibuixos que Valentí Gubianas havia fet en una visita anterior a la meva. També hi vaig veure llibres de l'escriptora Eulàlia Canal, que anava l'endemà. Els nens havien llegit el llibre amb molt d'interès i van fer moltes preguntes sobre el contingut tan ben treballades que em van fer pensar molt. És per aquesta raó que les trobades amb els joves lectors són un estímul molt important per als escriptors. A mi almenys em carreguen d'energia per crear noves històries. I m'adono que a ells i a elles els entusiasma el fet de parlar amb un escriptor.


Un cop acabades les trobades em van fer un regal molt dolç, galetes de tres tipus, neules, ventalls i arrugats coberts de xocolata. Cada dia en menjo una amb el cafè després de dinar. Aquestes galetes targarines són boníssimes! Les fan a l'obrador artesà El Rosal on treballen persones amb discapacitats mentals. Si no les heu tastat... ja en va sent hora.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s