He tornat a Tàrrega. Per segon any consecutiu els alumnes de cinquè de primària de l'Escola Àngel Guimerà han llegit el meu llibre El somriure de la Natàlia. És una novel·la on el món real i la fantasia es barregen quan un nen, que es diu Vador, interpreta els dibuixos de la protagonista, que es diu Natàlia, com bé podeu imaginar. Les interpretacions que fa en Vador sembla que passen dins un món de somnis, però només es tracta de la imaginació desbordant del nen, que vol ajudar la seva amiga a recuperar el somriure que va perdre quan va veure com enderrocaven casa seva a causa d'una planificació urbanística de l'ajuntament.
Vaig fer les trobades amb els dos grups a la biblioteca de l'escola, ben acompanyat pels magnífics dibuixos que Valentí Gubianas havia fet en una visita anterior a la meva. També hi vaig veure llibres de l'escriptora Eulàlia Canal, que anava l'endemà. Els nens havien llegit el llibre amb molt d'interès i van fer moltes preguntes sobre el contingut tan ben treballades que em van fer pensar molt. És per aquesta raó que les trobades amb els joves lectors són un estímul molt important per als escriptors. A mi almenys em carreguen d'energia per crear noves històries. I m'adono que a ells i a elles els entusiasma el fet de parlar amb un escriptor.
Un cop acabades les trobades em van fer un regal molt dolç, galetes de tres tipus, neules, ventalls i arrugats coberts de xocolata. Cada dia en menjo una amb el cafè després de dinar. Aquestes galetes targarines són boníssimes! Les fan a l'obrador artesà El Rosal on treballen persones amb discapacitats mentals. Si no les heu tastat... ja en va sent hora.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada