Salta al contingut principal

Una escola a la muntanya


Fa anys que visito l'Escola Montserrat, de Sarrià de Ter. La primera vegada gairebé passo de llarg perquè el navegador s'obstinava a dur-me enllà de la muntanya tot seguint la carretera. L'escola està en un lloc preciós, envoltada d'arbres i d'una alegre piuladissa dels ocells, amb unes vistes magnífiques.




El nens i les nenes de quart llegeixen tot sovint La colla del fantasma Barruf, però aquesta vegada han triat llegir el segon de la sèrie (bé, no sé si faré una sèrie; ho estic valorant perquè els lectors la demanen). En aquest llibre tota una colla de personatges estrafolaris i esbojarrats passen aventures divertides en el seu viatge cap a les illes Moltlluny on volen passar les vacances. A la continuació, El capità Barruf i els caçafantasmes, els nostres personatges ja són a les illes on l'estada se'ls complica molt.


Els joves lectors em van dir que s'havien divertit d'allò més, van fer comentaris molt positius pel que fa a les magnífiques il·lustracions de l'Oriol Malet i em van preguntar si havíem treballat junts per fer el llibre. No va ser així perquè no ens coneixíem, però arran de l'edició del llibre ens hem fet molt amics i hem col·laborat en un altre que es titula El somriure de la Natàlia. També van voler saber si faria un tercer llibre amb els mateixos personatges i com havia triat els seus noms.

El dia que vaig visitar l'escola l'havien dedicat a les fruites, però no es tractava només d'explicar les seves qualitats alimentàries, sinó que es tractava d'estimular la seva introducció a la dieta, de manera que es van repartir taronges, pomes, plàtans i maduixes per totes les classes. A la sala de mestres, també.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Kalimán en Jericó

Kalimán es un héroe de cómic que nació a principios de los años sesenta en Méjico y que hoy es famoso en toda latinoamérica. Pero Kalimán es también el nombre con el que un pelao de las calles llama a Santiago, el protagonista de la novela juvenil  Kalimán en Jerico , de Àngel Burgas . Para el autor, los pelaos de las calles son los héros de Medellin, tal como figura en el subtítulo. Los pelaos son niños que sobreviven o malviven en las calles de Colombia sumergidos en el mundo del crimen, la prostitución y la droga. Cuesta explicar las historias de estos muchachos,  a veces de una crueldad inimaginable, sin que algo se te rompa por dentro, porque las historias que narra Àngel son reales y los chicos también los son. Yo mismo pude escuchar sus voces grabadas el día de la presentación del libro y os aseguro que el silencio en que se sumió la libreria Abracadabra de Barcelona fue estremecedor y muy emotivo. A Àngel también se le rompió algo por dentro cuando les conoció. ...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...