Passa al contingut principal

L'Escola Tanit, un exemple educatiu

Vaig passar tot un matí a l'Escola Tanit, de Santa Coloma de Gramenet, per fer fòrums amb els alumnes de primària. L'alumnat de tots els cursos havia llegit llibres meus, la qual cosa em feia molt feliç. Vaig tornar per Sant Jordi per participar en el lliurament de premis dels Jocs Florals. El primer que em vaig trobar va ser el mot Benvinguts escrit al terra de l'entrada en 10 o 12 llengües diferents. Tot un preludi del que em trobaria tot seguit. Cada classe em va semblar que era com una assemblea de les Nacions Unides en petit. A gairebé totes les escoles que visito hi ha nens i nenes de diverses cultures, però crec que mai no n'he vist tants en un mateix grup.
El barri del Raval és un dels més humils de la ciutat amb un 33% d'emigrants estrangers, dels quals una bona part del 20% que apareixen a les estadístiques com nascuts a Santa Coloma de Gramenet són també fills d'estrangers. La immensa majoria d'aquests nens no fan vacances perquè les seves famílies no s'ho poden permetre, però a l'Escola Tanit hi ha un equip de mestres fabulós, un equip que ha aconseguit que els pas per l'escola sigui una de les experiències més felices de la vida de les nenes i dels nens del barri. La feina que fa aquest equip mereix tots els elogis i cal ser destacada perquè tothom la conegui.
Em va impressionar la gran preparació dels alumnes, les preguntes en profunditat que feien com a bons periodistes i bons lectors. Els feia moltíssima il·lusió tenir-me entre ells, però no sé si sabien que per a mi era un gran honor compartir amb ells unes hores de la meva vida. Xerrar amb els lectors és una de les activitats que dóna sentit a la vida dels escriptors, xerrar amb els lectors de la meva ciutat, encara més, però xerrar amb els lectors de l'Escola Tanit em va aportar molta riquesa intel·lectual i emocional. Hauríeu de veure aquelles nenes i aquells nens tan amics a pesar de ser tan diferents, agermanats per una llengua que els ha acollit com a fills seus.
Parlaven un català perfecte, millor que el meu, que sóc fill de manxec i extremenya  I també dominaven el castellà. Aquestes nenes i aquests nens dominen tres i quatre llengües. I són molt rics perquè han establert llaços d'amistat inesborrables entre elles i ells, uns llaços que són autèntics ponts capaços d'unir ribes distants entre cultures diverses.

El lliurament dels premis dels Jocs Florals va ser un acte molt emotiu. Els guanyadors i les guanyadores de cada curs saltaven d'alegria compartida, llegien en un català perfecte coses tan precioses com aquest poema de la Salma, una nena de 8 anys:

Per viure la primavera

Per viure la primavera
s'agafa la lletra P
com papallona, platja, passeig;
després s'agafa una R
com romaní, roses, raïm;
després s'agafa una I
com iglú, Imane, illa;
després s'agafa una M
com mar, margarida, Manal;
després s'agafa una A
com amor, amable, arc de Sant Martí;
després s'agafa una V
com vaca, vacances, Sant Valentí;
després s'agafa una E
com estel, escola, edat;
després s'agafa una R
com roselles, rosa, roca;
després s'agafa una A
com amistat, amor, amic;
després s'ajunten amb amor
sense pressa i sense ràbia
i es fa la poesia de la primavera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...