Vaig passar tot un matí a l'Escola Tanit, de Santa Coloma de Gramenet, per fer fòrums amb els alumnes de primària. L'alumnat de tots els cursos havia llegit llibres meus, la qual cosa em feia molt feliç. Vaig tornar per Sant Jordi per participar en el lliurament de premis dels Jocs Florals. El primer que em vaig trobar va ser el mot Benvinguts escrit al terra de l'entrada en 10 o 12 llengües diferents. Tot un preludi del que em trobaria tot seguit. Cada classe em va semblar que era com una assemblea de les Nacions Unides en petit. A gairebé totes les escoles que visito hi ha nens i nenes de diverses cultures, però crec que mai no n'he vist tants en un mateix grup.
El barri del Raval és un dels més humils de la ciutat amb un 33% d'emigrants estrangers, dels quals una bona part del 20% que apareixen a les estadístiques com nascuts a Santa Coloma de Gramenet són també fills d'estrangers. La immensa majoria d'aquests nens no fan vacances perquè les seves famílies no s'ho poden permetre, però a l'Escola Tanit hi ha un equip de mestres fabulós, un equip que ha aconseguit que els pas per l'escola sigui una de les experiències més felices de la vida de les nenes i dels nens del barri. La feina que fa aquest equip mereix tots els elogis i cal ser destacada perquè tothom la conegui.
Em va impressionar la gran preparació dels alumnes, les preguntes en profunditat que feien com a bons periodistes i bons lectors. Els feia moltíssima il·lusió tenir-me entre ells, però no sé si sabien que per a mi era un gran honor compartir amb ells unes hores de la meva vida. Xerrar amb els lectors és una de les activitats que dóna sentit a la vida dels escriptors, xerrar amb els lectors de la meva ciutat, encara més, però xerrar amb els lectors de l'Escola Tanit em va aportar molta riquesa intel·lectual i emocional. Hauríeu de veure aquelles nenes i aquells nens tan amics a pesar de ser tan diferents, agermanats per una llengua que els ha acollit com a fills seus.
Parlaven un català perfecte, millor que el meu, que sóc fill de manxec i extremenya I també dominaven el castellà. Aquestes nenes i aquests nens dominen tres i quatre llengües. I són molt rics perquè han establert llaços d'amistat inesborrables entre elles i ells, uns llaços que són autèntics ponts capaços d'unir ribes distants entre cultures diverses.
El lliurament dels premis dels Jocs Florals va ser un acte molt emotiu. Els guanyadors i les guanyadores de cada curs saltaven d'alegria compartida, llegien en un català perfecte coses tan precioses com aquest poema de la Salma, una nena de 8 anys:
El barri del Raval és un dels més humils de la ciutat amb un 33% d'emigrants estrangers, dels quals una bona part del 20% que apareixen a les estadístiques com nascuts a Santa Coloma de Gramenet són també fills d'estrangers. La immensa majoria d'aquests nens no fan vacances perquè les seves famílies no s'ho poden permetre, però a l'Escola Tanit hi ha un equip de mestres fabulós, un equip que ha aconseguit que els pas per l'escola sigui una de les experiències més felices de la vida de les nenes i dels nens del barri. La feina que fa aquest equip mereix tots els elogis i cal ser destacada perquè tothom la conegui.
Em va impressionar la gran preparació dels alumnes, les preguntes en profunditat que feien com a bons periodistes i bons lectors. Els feia moltíssima il·lusió tenir-me entre ells, però no sé si sabien que per a mi era un gran honor compartir amb ells unes hores de la meva vida. Xerrar amb els lectors és una de les activitats que dóna sentit a la vida dels escriptors, xerrar amb els lectors de la meva ciutat, encara més, però xerrar amb els lectors de l'Escola Tanit em va aportar molta riquesa intel·lectual i emocional. Hauríeu de veure aquelles nenes i aquells nens tan amics a pesar de ser tan diferents, agermanats per una llengua que els ha acollit com a fills seus.
Parlaven un català perfecte, millor que el meu, que sóc fill de manxec i extremenya I també dominaven el castellà. Aquestes nenes i aquests nens dominen tres i quatre llengües. I són molt rics perquè han establert llaços d'amistat inesborrables entre elles i ells, uns llaços que són autèntics ponts capaços d'unir ribes distants entre cultures diverses.
El lliurament dels premis dels Jocs Florals va ser un acte molt emotiu. Els guanyadors i les guanyadores de cada curs saltaven d'alegria compartida, llegien en un català perfecte coses tan precioses com aquest poema de la Salma, una nena de 8 anys:
Per viure la primavera
Per viure la primavera
s'agafa la lletra P
com papallona, platja, passeig;
després s'agafa una R
com romaní, roses, raïm;
després s'agafa una I
com iglú, Imane, illa;
després s'agafa una M
com mar, margarida, Manal;
després s'agafa una A
com amor, amable, arc de Sant Martí;
després s'agafa una V
com vaca, vacances, Sant Valentí;
després s'agafa una E
com estel, escola, edat;
després s'agafa una R
com roselles, rosa, roca;
després s'agafa una A
com amistat, amor, amic;
després s'ajunten amb amor
sense pressa i sense ràbia
i es fa la poesia de la primavera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada