Pujava emocionat les escales del metro cap a la Travessera de Les Corts. Ben a prop la mare em va portar al món fa unes quantes dècades. Vaig pensar que probablement molts dels nens amb qui parlaria aviat havien nascut al mateix lloc, a la Maternitat. Començava a ploure, de seguida ho faria a bots i barrals. Vaig entrar en un restaurant proper a l'Escola Les Corts per menjar. Sempre que faig sessions a la tarda tinc problemes per dinar perquè no puc fer-ho a casa. Era un lloc senzill, tipus taverna, tot decorat amb fotografies de toreros i futbolistes, i amb un menú interessant.
A quarts de tres ja era a l'escola i la Rosa Maria Forner m'acompanyava a la biblioteca on vaig esperar els nens.
Em van cosir a preguntes. Havien treballat el gènere de l'entrevista i es van comportar com autèntics periodistes. Puc dir que vaig participar en una veritable roda de premsa. Es van interessar molt per com és la feina de l'escriptor. I també per quants llibres havia escrit (20), quin és el primer llibre que vaig publicar (De miradas imprecisas), quin és el llibre que m'estimo més (El secret del planeta Moix), quin autor els recomanaria (Eulàlia Canal). Cal dir que, quan vaig pronunciar el nom de l'Eulàlia, va haver un assentiment unànime. A tots els havia agradat molt El cargol fabufantàstic, un llibre realment preciós que havien llegit el curs passat.
I moltes més preguntes que van reflectir en els treballs de classe, alguns dels quals em van enviar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada