Passa al contingut principal

Un follet a l'Àgora de Sant Cugat




El Centre d'Estudis Àgora, de Sant Cugat del Vallès, és una de les escoles que visito cada any per conversar amb els alumnes de tercer de primària sobre el llibre La font del cedre. L'Àgora és un centre educatiu on tenen especial estimació per les lletres. Durant la setmana de Sant Jordi organitzen uns Jocs Florals on participa tota la comunitat educativa, pares, mares, alumnes, professores, professors i també antics alumnes. Tots els dies de la setmana reben autores i autors durant l'horari lectiu per fer fòrums amb l'alumnat de tots els cursos.

Els Jocs Florals són el centre i alhora la culminació d'una feina intensa, però feta amb molta il·lusió. En dues ocasions he estat president d'aquests jocs, la qual cosa ha estat per a mi un gran honor.
Dies abans de Sant Jordi un jurat format per pares, mares, professores, professors i un escriptor o escriptora, es reuneix per triar els treballs guanyadors en totes les categories i modalitats. Puc assegurar que les dues vegades m'he trobat amb autèntiques joies literàries, la qual cosa diu molt a favor dels docents, que han sabut estimular la creativitat dels seus alumnes tot traient el millor que hi ha en elles i ells.

Arribat Sant Jordi es fan dues cerimònies que combinen molt bé protocol i emotivitat. La cerimònia del matí és adreçada a l'alumnat fins a quart d'ESO. Un grup de nens i nenes, abillats amb vestits de gala, fa la seva entrada al saló d'actes al pas d'una música cerimoniosa i formen el seguici de la reina dels Jocs. Les noies pujaran a l'escenari per col·laborar en el lliurament dels premis. La cerimònia del vespre es fa a l'Auditori Josep Carreras, un equipament del centre d'extraordinària qualitat on es formen musicalment els alumnes en conveni amb el Conservatori del Liceu. L'acte és adreçat als alumnes de batxillerat, a les mares, als pares i a les professores i als professors, i també als exalumnes. A més a més del lliurament dels premis es fan recitals de poemes i actuacions musicals. Tota una festa de les lletres.

Aquest any, però, vaig anar el dia abans. Mentre esperava que arribessin els alumnes al gimnàs on vam fer les sessions, la professora d'anglès em va dir, mig seriosament, mig en broma, que els catalans ens havíem copiat el Sant Jordi dels anglesos, de quan Menorca va estar sota la corona britànica, però la realitat és que els anglesos van ocupar Menorca el 1708 i la festa de Sant Jordi és molt anterior ja que se celebra a Catalunya des de mitjans del segle XV per mandat de les Corts Catalanes, tot i que des del segle XI era ja una festivitat molt important.

Els nens i les nenes de tercer em van cosir a preguntes sobre La font del cedre. Els vaig explicar que m'havia inspirat en una font de la meva ciutat que es diu La font de l'Alzina i en un grup de persones que es dediquen a recuperar les fonts de quan Santa Coloma de Gramenet era un poble de pagès. Volien saber també per què hi havia posat un follet. I és que m'agraden els follets. En totes les cultures del món hi ha follets, els diem follets, elfs, duendes, genis, esperits, minairons, però tots són de la mateixa natura. En acabar em van obsequiar amb un gran regal, un recull de poemes en català i anglès. Una lectura ben bona i molt estimulant per a aquests dies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...