Em fascinen els paisatges tan variats de la nostra terra catalana. Fa uns dies anava cap a Deltebre tot creuant quilòmetres i més quilòmetres de conreus d'arròs a poca distància de les dunes i el mar. No m'agrada conduir, però aquell paisatge captivador m'oferia pau i em feia imaginar que el cotxe era un carruatge antic que, a pas lent, s'acostava al poble. en aquell moment no era conscient que l'estaven declarant reserva de la biosfera.
M'esperaven els alumnes de sisè de l'Escola l'Assumpció. Havien llegit El talismà de l'Ariadna. Si el paisatge m'havia captivat, l'escola em va seduir. Em va rebre un ninot del personatge Ariadna de mida natural. In un cop dintre de la biblioteca em vaig emocionar. No és que sigui bleda, qualsevol autor s'emocionaria si veiés construïts escenaris amb els mons que havia somiat per al llibre. Vaig fer moltes fotografies, però les meves són bastant dolentes comparades amb les que va fer un mestre que duia una càmera de les bones. Per veure l'atmosfera que es respirava i per llegir el que deien els nens, us convido a visitar el Bloc de Lectura de l'escola.
També em van fer treballar molt amb les preguntes. Vam estar una hora i quinze minuts de tertúlia que van passar sense adonar-me. I en acabar uns nens se'm van acostar per regalar-me un pastís que havien fet amb els personatges del llibre. Això es menja, em deien. El meu menjador fa olor de galeta.
M'esperaven els alumnes de sisè de l'Escola l'Assumpció. Havien llegit El talismà de l'Ariadna. Si el paisatge m'havia captivat, l'escola em va seduir. Em va rebre un ninot del personatge Ariadna de mida natural. In un cop dintre de la biblioteca em vaig emocionar. No és que sigui bleda, qualsevol autor s'emocionaria si veiés construïts escenaris amb els mons que havia somiat per al llibre. Vaig fer moltes fotografies, però les meves són bastant dolentes comparades amb les que va fer un mestre que duia una càmera de les bones. Per veure l'atmosfera que es respirava i per llegir el que deien els nens, us convido a visitar el Bloc de Lectura de l'escola.
També em van fer treballar molt amb les preguntes. Vam estar una hora i quinze minuts de tertúlia que van passar sense adonar-me. I en acabar uns nens se'm van acostar per regalar-me un pastís que havien fet amb els personatges del llibre. Això es menja, em deien. El meu menjador fa olor de galeta.
Aquesta feina només es pot fer quan hi ha al darrera un equip de mestres excepcional. Gràcies Pasqual Bertomeu, gràcies Iolanda Fernández, gràcies Montse. Abans de marxar els mestres em van donar un dossier on explicaven com havien treballat la lectura del llibre. En Pasqual Bertomeu em va explicar que per llegir el darrer capítol van anar tots els nens a la biblioteca del poble i després van fer debat. Una de les conclusions que van treure és que havia de fer un tercer llibre de l'Ariadna i els moixans. No puc decebre els meus lectors.
És preciós! Quin detallàs :)
ResponElimina