Un fantasma amagat a les vinyes del Penedès

Una altra escola, un altre poble i un altre paisatge. Les vinyes del Penedès tot regalant la pau a la mirada. De tant en tant, els cellers a la vora de la carretera o indicats en cartells. El meu destí era Sant Martí Sarroca. Un amic em diu que posi fotografies del paisatge. No ho havia pensat. Ho faré el proper curs. Vaig arribar amb força temps perquè volia visitar la part antiga i el castell, però em va rebre la pluja i em vaig  haver de quedar dintre del cotxe tot llegint un article de Josep-Francesc Delgado sobre els valors que ens aporta la lectura i la necessitat de motivar els joves lectors perquè facin la seva pròpia biblioteca. quan va ser l'hora vaig pitjar el timbre de l'Escola Jaume Balmes. Em van convidar a dinar al menjador de l'escola i vaig compartir una interessant conversa amb algunes mestres. A una d'elles li agradava molt escriure i em va fer algunes preguntes molt semblats a les que després em van fer els nens.

De vegades hi ha coses que ens motiven especialment, coses que passen per casualitat, que es creuen amb nosaltres per atzar, i és que durant 28 anys vaig viure al carrer Jaume Balmes de Santa Coloma de Gramenet. Quan era petit el carrer es deia Jaime Balmes. Els nens que llegiu aquest bloc heu de saber que Franco havia prohibit el català i per tant va castellanitzar alguns noms.
La trobada va ser molt divertida, sobretot perquè els personatges d'El capità Barruf i els caçafantasmes són molt esbojarrats i fan riure per les butxaques. Em van fer moltes preguntes relacionades amb els personatges i amb els noms. També em van demanar una tercera part. I la faré. De debò que la faré. Us diré un secret, ja tinc prop de la meitat escrita.