Passa al contingut principal

Quin niu més bonic! amb els petits alumnes de l'Escola Sant Pedro, a Gavà


Quan vaig començar a fer xerrades per escoles pensava que no seria capaç de mantenir l'atenció de nens i nenes de 6 i 7 anys durant una hora. He de reconèixer que al principi tenia problemes per omplir de contingut una trobada més enllà dels 15 o 20 minuts. Però els infants tenen poders màgics, tenen la qualitat d'aconseguir dels adults allò que volen, de manera que ara el meu problema és no allargar la trobada més enllà de l'hora de classe no sigui que es quedin sense pati. Tinc la sort immensa de poder compartir el meu treball amb estudiants de totes les edats, això m'ajuda a poder mirar el món amb els ulls d'un nen i també amb els ulls adolescents. Sento que així la meva vida és més plena. I això és gràcies a llibres com Quin niu més bonic!, que em va publicar l'Editorial Barcanova.

Els alumnes de 1r de primària de l'Escola San Pedro, de Gavà, tenien moltes preguntes preparades. Cal dir que ells en saben molt d'escriure, perquè també són escriptors. Tota la classe està fent un conte, i estan molt ben preparats perquè la seva mestra, la Laura Moragues, se n'encarrega. La Laura em va explicar el mètode de treball amb ajuda dels nens i les nenes. A dalt de tot de la pissarra té una corda que sinmbolitza un conte, la corda té tres punts especials. El principi, on hi ha la presentació dels personatges i de la història. I van passant coses fins arribar al mig, on hi ha el nus, on tota la història s'embolica. Segueixen passant coses fins arribar al final on hi ha la solució de tot l'embolic i conte contat...

Amb aquest llibre, que va il·lustrar Blanca Bk, els nens van aprendre que les persones i els animals poden ser amics, que de vegades ens veiem obligats a canviar de casa, però que totes les cases poden ser boniques si les decorem a la nostra manera. i sobretot, es van divertir molt i jo també amb ells.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...