Passa al contingut principal

Quin niu més bonic! amb els petits alumnes de l'Escola Sant Pedro, a Gavà


Quan vaig començar a fer xerrades per escoles pensava que no seria capaç de mantenir l'atenció de nens i nenes de 6 i 7 anys durant una hora. He de reconèixer que al principi tenia problemes per omplir de contingut una trobada més enllà dels 15 o 20 minuts. Però els infants tenen poders màgics, tenen la qualitat d'aconseguir dels adults allò que volen, de manera que ara el meu problema és no allargar la trobada més enllà de l'hora de classe no sigui que es quedin sense pati. Tinc la sort immensa de poder compartir el meu treball amb estudiants de totes les edats, això m'ajuda a poder mirar el món amb els ulls d'un nen i també amb els ulls adolescents. Sento que així la meva vida és més plena. I això és gràcies a llibres com Quin niu més bonic!, que em va publicar l'Editorial Barcanova.

Els alumnes de 1r de primària de l'Escola San Pedro, de Gavà, tenien moltes preguntes preparades. Cal dir que ells en saben molt d'escriure, perquè també són escriptors. Tota la classe està fent un conte, i estan molt ben preparats perquè la seva mestra, la Laura Moragues, se n'encarrega. La Laura em va explicar el mètode de treball amb ajuda dels nens i les nenes. A dalt de tot de la pissarra té una corda que sinmbolitza un conte, la corda té tres punts especials. El principi, on hi ha la presentació dels personatges i de la història. I van passant coses fins arribar al mig, on hi ha el nus, on tota la història s'embolica. Segueixen passant coses fins arribar al final on hi ha la solució de tot l'embolic i conte contat...

Amb aquest llibre, que va il·lustrar Blanca Bk, els nens van aprendre que les persones i els animals poden ser amics, que de vegades ens veiem obligats a canviar de casa, però que totes les cases poden ser boniques si les decorem a la nostra manera. i sobretot, es van divertir molt i jo també amb ells.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...