Un follet entremaliat a l'Àgora de Sant Cugat

Caram! El títol m'ha sortit amb rima interna sense pensar-ho. Deixem el títol i passem al que volia dir. Cada any visito desenes d'escoles de tot Catalunya, a la majoria ja no hi tornaré perquè els agrada que els visitin autors nous cada any, a d'altres potser hi tornaré un o dos cops, però hi ha algunes escoles que s'enamoren d'un llibre meu i són visita obligada cada curs. Això em passa al Centre d'Estudis Àgora, de Sant Cugat del Vallès. Des de l'any 2005 els alumnes de 3r de primària llegeixen La font del cedre, publicat per Baula. En 10 anys només he faltat un cop i he fet de president del Jurat dels Jocs Florals tres vegades.

Com en altres ocassions em van rebre en el magnífic auditori de l'escola. A l'altra banda del pati de butaques hi havia tants alumnes com en la fotografia que publico, però el follet del llibre va entrar a la càmera i no va deixar que la imatge quedés per al record. Una llàstima, m'hauria agradat publicar les dues fotografies.

Com passa sempre a la majoria d'escoles, em van preguntar sobre la professió d'escriptor, la manera de treballar, com faig un llibre, quant trigo a escriure'l, quan vaig començar a escriure, per què vaig voler ser escriptor. Però a més a més, es van interessar molt pel follet, per què havia posat un follet al llibre? i també pel altres temes que havia tractat a banda del medi ambient, que és el principal.

Els vaig explicar que a mi m'agraden molt els follets perquè d'aquests petits éssers fantàstics hi ha en totes les cultures del món: genis, duendes, elfs, trolls, silfs, gnoms i molts altres. A Catalunya també tenim una bona colla com ara els menairons, diables boets, martinets, nyitus, barruguets, gambosins, molets, etc. De petit em divertien molt els follets, però també aprenia coses perquè amb les seves entremaliadures ens donaven lliçons. Els vaig dir que ara estic treballant amb els follets catalans i que ja he publicat un llibre on surten els nyitus.

Altres temes que vaig treballar van ser l'amistat, la soledat i el temps. La Mariona sempre està sola perquè els pares no tenen temps d'ocupar-se'n i els avis sempre estan amoïnats pels medicaments i per les visites als metges. Però un dia, la casualitat fa que trobi un amic, el follet Cèdric, que també està sol. Amb la seva complicitat faran tota una serie d'entremaliadures que serviran per slavar la font del Cedre i que també ajudaran al benestar dels animals de les granges.

La Júlia i la Judit

En acabar, dues mestres en pràctiques, la Júlia Coromina i la Judit Portero, em van acompanyar a la sortida, però vam aprofitar per compartir una estona. Em van dir que havia estast molt propoer als nens i que havia aconseguit que mantinguessin l'atenció durant tota l'estona. Que tot els havia interessat molt, perquè quan no els interessa alguna cosa s'avorreixen i de seguida es mouen, parlen, badallen. Em va agradar molt que m'ho diguessin. Ens vam fer una selfie. Em van fer sentir molt bé. Un matí rodó. La Júlia em va explicar que havia fet treballar la poesia als alumnes i que havia funcionat molt bé i que s'havien après poesies d'uns quants poetes. En aquest cas vaig ser jo qui li vaig agrair perquè a les escoles no s'ensenya poesia. Els nens aprenen rodolins, canten algunes cançons i més endavant estudien mètrica. És cert que tot això forma part de la poesia. Però aprendre el ritme interior, aprendre a construir imatges amb les paraules, a expressar les emocions, a captar el valor de l'abstracció, això normalment no s'aprèn si no hi ha un mestre o una mestra que estima la poesia.