El secret del planeta Moix a l'Escola Sant Just de Santa Coloma de Gramenet

Aquest curs he participat en un club de lectura que ha organitzat l'Escola Sant Just, de Santa Coloma de Gramenet, amb els seus alumnes. La primera trobada vam fer-la a l'octubre amb els alumnes de 3r de primària, que el curs 2012/2013 havien escrit un conte dintre del projecte Roda de Contes, que impulsa el Centre de Recursos Pedagògics. Es tractava de comentar l'experiència entre escriptors. La segona trobada la vam fer el mes de febrer per parlar del llibre Setze contes divertits i dos de seriosos, del meu amic Joan de Déu Prats, amb els alumnes de 4t de primària. La tercera i quarta trobada les hem fet aquest mes d'abril. Amb els alumnes de 5è de primària hem parlat del llibre 35 quilos d'esperança, de l'escriptora francesa Anna Gavalda. Finalment, amb els alumnes de 6è de primària hem parlat del meu llibre El secret del planeta Moix, en aquest cas dintre del programa Lletres a les Aules, de la Institució de les Lletres Catalanes.

El secret del planeta Moix és el primer llibre que vaig escriures per a nens i nenes, aquesta tardor farà 15 anys que va sortir publicat i encara està molt viu. Em sento molt orgullós d'aquest llibre perquè em va obrir les portes d'una literatura, la infantil i juvenil, que mai no hauria pensat que m'arribaria a agradar tant. Vam parlar de la formació de les paraules, de com unes llengües influeixen en altres, dels valors de la cooperació i l'esforç així com del respecte a la individualitat. Tots som únics i especials, però tothom necessita el suport dels altres. Tothom dóna a la societat el que pot alhora que rep de la societat recursos i serveis. Vam parlar també de la mitologia i de les ensenyances que trobem en els mites, com ara el d'Ariadna i el laberint, del qual tracto en el llibre.

Ariadna era filla de Minos, rei de Creta. Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure, un monstre amb cos d'hiome i cap de brau, que s'alimentava de carn humana. Durant anys el rei Egeu d'Atenes, vençut per Minos, havia d'enviar joves que servirien d'aliment per al monstre, fins que el príncep Teseu va decidir que aniria en una de les expedicions i acabaria amb el monstre. Teseu va enamorar la princesa Ariadna i li va prometre que es casaria amb ella si li ensenyava com sortir del laberint després de matar el Minotaure. L'Ariadna li va donar un cabdell de llana que hauria d'anar deslligant per marcar el camí. Un cop mort el Minotaure, Teseu es va dur l'Ariadna en el seu vaixell, operò la va abandonar a l'illa de Naxos, on va ser trobada per Dionisos, que es va casar amb ella i la va fer deesa.

Sempre explico que Minos era un dictador que tenia atemorit el poble amb el Minotaure, que en altres règims dictatorials seria l'exèrcit i la policia. El Minotaure menja joves, que són la metàfora del futur. Les dictadures, doncs, són enemigues del progrés. Teseu simbolitza el polític que no acompleix les seves promeses i Dionisos seria el polític honest. Evidentment, aquesta és una explicació que a mi em resulta molt interessant, però si estudiem l'evolució de cada mite potser l'explicaríem d'una altra manera, ja que Dionisos era el deu de la festa.

Finalment, amb els alumnes de 5è de primària vam parlar del llibre 35 quilos d'esperança, de l'autora francesa, Anna Gavalda. Hem parlat del valor dels estudis i dels oficis. La societat necessita metges, advocats, químics, enginyers o arquitectes, però també necessita electricistes, manyans, fusters, perruquers o mecànics. Hem parlat també de la relació entre pares i fills i entre avis i fills, i també de lluitar per allò que ens agrada, per tenir el futur que volem i no el que volen uns altres, com el protagonista del llibre, a qui agrada poc estudiar, però molt fer coses amb les mans.