Salta al contingut principal

Entrades

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

El sembrador d'estrelles va fent camí

Ja fa més de dos anys que Mosaics em va publicar  El sembrador d’estrelles  amb unes il·lustracions precioses de la  Laura Borràs , una artista singular amb qui he tingut la sort d’establir una bona amistat i una complicitat creativa enriquidora. La Mertxe París, editora de  Mosaics , va apostar pel llibre i va fer una edició molt cuidada i d’una qualitat extraordinària. Fins el 2017 només havia publicat els meus llibres adreçats a infants i joves en editorials que fan col·leccions escolars, però feia temps que tenia ganes de sortir d’aquests circuit perquè aquestes editorials estan molt condicionades per les necessitats de les escoles, per les modes i també, en molts casos, per imperatius de les empreses mare moltes de les quals pertanyen a l’església catòlica i ens obliguen a autocensurar-nos amb alguns temes. Actualment, també, ha aparegut el fenomen dels “influencers” que ha acabat seduint el mon editorial. Tot plegat fa que sovint els autors ens veiem obligats...

A través del riu, de Roser Caño Valls

La paraula riu ens remet a l’aigua que discorre i per tant a un flux constant a un anar fent gairebé imperceptible, un aigua mansa i dòcil però capaç d’arrodonir les pedres i alhora de perdre la mansuetud i desnuar-se amb fúria arrossegant éssers i coses al seu pas. El riu modela el paisatge, el riu transforma el paisatge. El riu ens fa i el riu ens transforma, perquè vivíem en el temps però som paisatge. Som la memòria dels nostres espais, l’olor de la casa de l’avia, l’habitació dels estius, la cruïlla al final del carrer on jugàvem. Riu ens remet a pont, que uneix les ribes, que acosta paisatges i persones, de vegades hi transiten mons diferents que es creuen i es barregen i canvien. He començat d’aquesta manera perquè són reflexions que em suggereix la lectura del llibre  A través del riu , de  Roser Caño Valls . Roser Caño Valls  és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat autònoma de Barcelona i graduada en el Màster en Humanitats per la UOC. De...

Una agenda atapeïda d'actes literaris

A la tornada de l'estiu, tenia preparada una bona agenda d'actes literaris. Però davant la situació excepcional que viu el país, amb notícies que ens colpien cada dos per tres, vaig decidir suspendre o ajornar bona part de l'activitat. Després d'unes setmanes intenses, he decidit tornar a posar-me en marxa. La cultura ha de resistir. Jo crec, com Pau Casals, que abans que escriptor sóc persona i que no puc restar al marge dels esdeveniments que afecten profundament la nostra societat i fins i tot la nostra vida quotidiana. Però la cultura és essencial en la condició humana. Les diverses expressions de la cultura ens permeten formes de conducta, també diverses, que ens ajuden a interpretar i a transformar la realitat.  En el meu cas, la literatura com a forma de conducta. La cultura, per tant, ha de resistir com a espai de llibertat en aquests temps convulsos que vivim. D'aquesta manera vaig començar el dia 28 d'octubre amb la presentació d' El s...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

Els llibres també moren

Fa uns mesos vaig assistir a la presentació de diversos llibres de l'escriptora Maite Carranza , gran amiga meva i amb qui comparteixo alguns projectes encoratjadors conjuntament amb altres autores i autors. En aquell acte, referint-se als llibres descatalogats, la Maite va dir amb una veu molt trista "Els llibres també moren". Ho va dir amb un gest de dolor i estranyesa i alhora carregat realitat, d'una crua realitat que costa molt d'acceptar. Aquell moment em va quedar gravat a la memòria i el recordo molt sovint. Avui l'he tingut més present que mai. Mentre escric aquest article puc veure i sentir la Maite: "Els llibres també moren". Estic trist, molt trist, perquè el llibre que més estimo, el que més alegries m'ha donat i que encara és el meu llibre més llegit, ha estat descatalogat per l'editorial Barcanova. Abans d'escriure El secret del planeta Moix , havia escrit altres dos contes que cap editorial no va voler publicar-me...

Un desig a punt de florir: El sembrador d'estrelles

Heu tingut mai un desig molt fort, molt fort? Un desig d'alguna cosa que sembla impossible? Un desig que no us deixa pensar en res més? Això és el que li passa a en Tià, el protagonista del llibre El sembrador d'estrelles , que presentarem al setembre a la Setmana del Llibre en Català. Escriure aquesta novel·la infantil ha estat per a mi un repte personal important, ja que vaig apostar per un tema, la mort del pare, que sabia que no agradaria a les editorials que publiquen col·leccions escolars, que són la majoria de les editorials de literatura infantil i juvenil. No obstant això, els mesos que li vaig dedicar han estat dels més gratificants que he experimentat com a escriptor. No sabia, però, que el petit sembrador d'estrelles em faria viure moments màgics tot treballant en equip al costat de dues dones apassionades per la seva feina, la Mertxe París i la Glòria Queirós , editores de Mosaics Llibres i d'una il·lustradora com la Laura Borràs Dalmau , que ...

Marcel Riera

Marcel Riera (Badalona, 1956). És llicenciat en Filologia i s’ha dedicat a l’administració pública, a l’ensenyament, al bàsquet i a la política. Ha publicat els llibres de poesia BDN, la ciutat possible . Tècum Editors, 1999; Lluny . Viena edicions, 2006; L’edat del coure . Viena edicions, 2008; Llum d’Irlanda . Els llibres de l’Óssa menor. Proa, 2012; Occident . El Gall editors, 2016, Altres veus . El Gall editors, 2017; i ha tingut cura de les antologies  Vols venir tu, rabadà? El cançoner tradicional de Nadal.  Viena edicions, 2015; Dóna’m la mà. Cinquanta poemes d’amor.  (Tria i traducció). Viena edicions, 2016; Els gats han vingut a prendre el te.   Cinquanta poemes que porten cua . (Tria i traducció). Viena edicions, 2017.  Ha traduït de l’anglès Rumer Godden.  El riu . Viena edicions, 2007;  Joseph Brodsky.  La marca de l’aigua . Viena edicions, 2011; Thomas Wolfe.  El nen perdut . Viena edicions, 2014; Philip Larkin.  ...

ALFONSO ALEGRE HEITZMANN I ANTONI CLAPÉS AL CARRER MAJOR

La propera Cita de Poetes al Carrer Major comptarà amb dues veus essencials en la trobada de les arts i la poesia, Alfonso Alegre Heitzmann i Antoni Clapés. L'acte serà el dia 15 de juny a les 19:30 hores a la Llibreria Carrer Major (c. Major, 13 - Santa Coloma de Gramenet). Alfonso Alegre Heitzmann (Barcelona, 1955) ha estat director de la revista de poesia Rosa Cúbica , i fundador, amb altres escriptors, de Hablar / Falar de Poesía . Una part important de la seva obra poètica ha nascut del diàleg amb les altres arts, especialment amb la pintura. Així, algunes de les seccions o sèries del seu llibre El camino del alba havien aparegut abans com a plaquettes o llibre d'artista, realitzats amb pintors com ara Antoni Tàpies, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona o Vicente Rojo. Estudiós de l'obra de Juan Ramón Jiménez, ha editat Lírica de una Atlántida així com el seu espistolari complet. Amb Victòria Pradilla, ha traduït al castellà l'obra poètica de Màri...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

DUERMEVELA, nuevo libro de poemas de Carlos Vitale

Antes de empezar a hacer la reseña de duermevela, me podría acoger a una de las frases del libro: El mejor ponente, el ausente. Podría ausentarme y el trabajo ya estaba hecho, quizá por aquello de que la poesía tiene tantas lecturas como lectores, y que hay quien dice que la poesía no debe ser explicada. También podría hacer como el reseñista que aparece en otra de sus frases: El reseñista prudente . “El mejor libro que he leído en los últimos minutos”. Pero no haré ni una cosa ni la otra. He leído el libro varias veces porque Carlos Vitale es un gran poeta y leerlo enriquece, y hablar de su obra, también. El libro está estructurado en dos partes 1.       Duermevela, que a su vez está dividido en tres partes: Duermevela, La parte por el todo y Jornada. 2.       Alrededores Las dos partes son muy distintas tanto en la forma como en el contenido, pero ambas tienen un punto en común referido a la forma: la breveda...