El bosc dels somnis perduts

Després d'unes llargues setmanes sense llegir per dedicar-me en exclusiva als fòrums a les escoles, torno al plaer de la lectura, aquesta vegada de la mà de dos grans creadors, cadascú en el seu àmbit: l'escriptor Lluís Llort i l'il·lustrador Oriol Malet . Es tracta de L'insòlit viatge de Jerónimo de Ayanz , magníficament publicat per l' Editorial Barcanova . La parella artística Llort-Malet va debutar amb Número 5. El submarí perdut , una novel·la on barrejaven magistralment fets històrics, elucubracions científiques, viatges exòtics, ciència ficció i trama detectivesca sense detectiu. El protagonista era Nuno Peixoto , un científic gris, mig portuguès mig català, que tot cercant informació per a una tesi doctoral es troba ficat en una aventura esbojarrada on li toca jugar el paper de detectiu. No ho és, però per la seva manera d'actuar ens fa pensar en aquells personatges del cine negre americà dels anys 40 i 50 amb una barreja de l'antiheroi més ...

Són les 8:30 del matí, poso en marxa el cotxe, aviat enfilaré l'autopista cap el nord camí de Vidreres, a la comarca de La Selva. Vaig a l' Escola Sant Iscle , per fi la darrera visita a una escola aquest curs. M'encanta anar per les escoles de tot Catalunya i de vegades també de les Ílles i algún cop també d'Andorra (al País Valencià encara no he tingut la sort d'anar-hi), però alhora resulta esgotador perquè la majoria d'escoles programen aquesta activitat durant els mesos de la primavera. Acumular més de 50 sortides en tres mesos m'obliga a deixar pràcticament tot el que faig per dedicar-me en exclusiva a les escoles. A mi m'agradaria programar les visites al llarg de tot el curs, però és una tasca impossible perquè som un país de cicles. Per tant, em veig obligat a obrir un parèntesi en la meva vida durant aquests mesos. Sé que tinc ganes d'acabar, però sé també que no trigaré a sentir nostàlgia. Per al viatge d'anada em poso la mú...

Vaig arribar a Deltebre després de dues hores en cotxe des de la meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet. En sortir de l'autopista m'esperaven quilòmetres i quilòmetres d'arrossars, un paisatge bellíssim del Parc Natural del Delta de l'Ebre, fins arribar a l'Escola l'Assumpció. Hi havia anat fa dos anys per xerrar amb els alumnes de sisè, que havien llegit El talismà de l'Ariadna , i ja aleshores em vaig sentir captivat per aquell entorn reserva de la biosfera. Vaig escriure que m'imaginava que el cotxe era com un carruatge antic que, a pas lent, s'acostava al poble. Aquesta vegada m'esperaven els alumnes de 1r de primària, que havien llegit Quin niu més bonic! . En arribar em van acompanyar a la biblioteca mentre arribaven les mestres. La sorpresa va ser majúscula perquè en una taula vaig veure els personatges i els escenaris del meu conte convertits en precioses maquetes. Els nens i les nenes s'havien inspirat en els magnífics dibu...

El dia de Sant Jordi acostumo a dedicar unes hores a la meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet. També vaig per Barcelona i participo en alguna de les festes d'escriptors, però cada vegada m'agrada menys perquè s'està convertint en un circ, tot sigui dit amb el màxim respecte per als artistes del circ. Des de fa uns anys, molts famosos aprofiten la diada per publicar el seu llibre, que normalment no han escrit ells, i molts autors mediocres, que l'únic mèrit que tenen és sortir per la televisió, acaparen vendes i signatures de llibres. I la premsa presenta el Sant Jordi com una competició, a veure quin autor és qui ven més llibres. Sort que encara és una gran festa del poble català i que es vénen 43.000 títols de milers d'autors i autores i no només els quatre famosos. Per això, perquè acostumo a dedicar unes hores a la meva ciutat, vaig començar la diada de Sant Jordi a l'Escola Torre Balldovina, i ho vaig fer gràcies al programa Lletres a les aules , qu...

Els mesos de la primavera els passo a la carretera tot visitant escoles de punta a punta del país, Quan els ocells decoren l'aire amb els seus cants alegres jo preparo converses amb els nois i noies que m'esperen amb ànsia de saber quina mena de màgia fem servir els autors per escriure llibres. Em va tocar anar a l' Escola Vora del Mar , de Cubelles , justament el mateix dia que va aparèixer una balena morta a la seva platja. La visita estava organitzada per l'editorial Animallibres  ja que els alumnes de 5è i 6è de primària havien llegit El somriure de la Natàlia . En aquests dies de tanta activitat, els escriptors veiem recompensada una part de la nostra feina solitària. Sentim que formem part de la cultura del país, que contribuim a crear l'imaginari col·lectiu i que col·laborem en la formació i en el futur dels nostres fills. De vegades, tot fent reflexions com aquesta, em sorprèn el nen o la nena que m'abraça i em diu a cau d'orella l'emo...

Poques vegades al llarg de la meva carrera literària he tingut la sort que tots els alumnes d'una escola llegissin els meus llibres. Això ha passat a l'Escola FEDAC-Sagrat Cor , de Montcada i Reixac. Tots els alumnes des de 1r de primària fins a 6è van llegir diversos llibres de l'Editorial Barcanova adequats a cada franja d'edat: Quin niu més bonic! , La colla del fantasma Barruf , El capità Barruf i els caçafantasmes i El talismà de l'Ariadna . Un goig per a qualsevol autor. Anar a conversar amb nens i nenes de Montcada i Reixac és especialment emotiu per a mi, perquè tot i que vaig nèixer a Barcelona, els pares vivien al barri de Can Sant Joan en un carrer a tocar del Rec Comtal. Als cinc mesos vam anar a viure a Santa Coloma de Gramenet, però a la casa de Montcada i Reixac es van quedar uns tiets i l'àvia paterna, i nosaltres hi anàvem sovint. Per això, la meva infància està molt lligada a la ciutat i guardo molts records agradables d'aqu...

El programa Lletres a les Aules , de la Institució de les Lletres Catalanes ens ofereix, de vegades, sorpreses fantàstiques. Els autors descobrim escoles on cap editorial no ens enviaria perquè no els resultaria econòmicament rendible tot i que fos una autèntica i renovadora aposta per la cultura i l'educació. Això és el que em va passar pocs dies abans de Sant Jordi. Vaig arribar a l' Escola dels Encants de Barcelona a l'hora de l'esbarjo, i només traspassar la porta ja em vaig adonar que havia alguna cosa que no havia vist abans. Em van rebre dues mestres, que em van fer d'amfitriones. El pati, que a l'escola anomenen jardí, té arbres on els nens i les nenes imiten Tarzan, un sorral, un hort i diversos materials per fer jocs enginyosos, però resulta que la majoria dels alumnes no estaven al jardí, sinó que s'havien repartit per diversos espais de l'interior de l'escola on hi havia, per exemple, un taller per fer bricolage i treballs manua...