He anat al Col·legi Montserrat de Badalona. Era un dia gris i plujós, res no convida a sortir. Pels carrers de barri de Sant Crist era difícil trobar aparcament i també era difícil no perdre's. Afortunadament, he après a conduir i a orientar-me en la geografia urbana de Santa Coloma de Gramenet, molt semblant a la d'aquest barri badaloní a tocar de la meva ciutat.
Els alumnes de tercer de primària m'esperaven nerviosos. La seva mestra, la Teresa Díaz, m'ha dit que són grans lectors, però que mai no havien conegut un escriptor. Era la primera vegada i això els feia estar especialment inquiets.
Havien llegit El capità Barruf i els caçafantasmes. M'han fet moltes preguntes, la majoria preguntes molt habituals: Com m'he inspirat, si trigo molt a escriure un llibre, el perquè d'alguns personatges, el significat dels noms, quan vaig començar a escriure, per què vaig voler ser escriptor. Però algunes altres eren no només poc habituals, sinó fins i tot compromeses. Hem acabat parlant per exemple de les semblances i diferències entre fantasmes, esperits i zombis. I m'ha semblat que ells i elles ho tenien més clar que jo. Estaven també molt preocupats per saber com s'havien conegut alguns personatges que eren amics. Quan els vaig escriure ja eren amics, però tenien necessitat de saber més. Així que m'he compromés a descobrir alguns secrets en el proper llibre sobre el capità Barruf, que ja estic escrivint i que porto molt avançat.
Alguns m'han donat idees molt interessants com ara la nena que veieu al centre de la fotografia, dreta i amb cabell curt. Ella m'ha porposat que expliqui com es van conèixer els fantasmes Barruf i Pitof, que expliqui també com va morir en Pitof, potser a causa de la beguda?
Una altra nena, que podeu veure a la dreta de la foto amb els ulls una mica aclucats, m'ha proposat que en el proper llibre també facin pets que siguin molt pudents. I la nena d'abans ho ha completat tit dient que el pet podia ser màgic i que alguns personatges podien sortir disparats cap a l'espai.
En fi, encara m'han fet més propostes, tantes i tan bones, que ells mateixos podrien escriure un llibre. Gràcies, Teresa per educar-los tan bé, per saber treure el millor de cadascun. Gracies noies i nois per ser tan macos i tan maques, per llegir, per estimar la lectura. Des d'avui us porto en el meu cor i de ben segur que no us oblidaré. Sou unes badalonines i uns badalonins amb molta imaginació. Una nena i un nen m'han dit que de gran volen ser escriptors. Segur que ho aconseguireu.
Si has estat el primer escriptor que coneixien en persona, no podien haver començat millor. Felicitats a aquests badalonins i a tu!
ResponEliminaMoltes gràcies, Àfrica,
EliminaVa ser una experiència fantàstica. al final una nena se'm va acosta i em va abraçar. No tinc paraules.