Un somriure a l'Escola Baltà i Elias, de Vilafranca del Penedès

He anat a l'Escola Baltà i Elias, de Vilafranca del Penedès, on els alumnes de cinquè havien llegit el meu llibre El somriure de la Natàlia, publicat per Animallibres, que és l'editorial que em va convidar a fer els fòrums dintre del seu programa de foment de la lectura. Va ser una sorpresa molt agradable perquè els alumnes em van fer treballar d'allò més, la qual cosa m'agrada especialment. Això passa quena les preguntes que em fan aprofundeixen en el llibre.

Volien saber perquè vaig posar el Vador com a amic de la Natàlia. La Natàlia està passant el dol perquè ha vist com enderrocaven casa seva. Quan les persones passen un dol per la pèdua d'algun ésser estimat o d'alguna cosa estimada, estan molt baixes de moral. En aquests moments el suport dels amics és essencial. Ens trobem que les amigues de la Natàlia no volen jugar amb ella perquè la troben diferent, no l'entenen. Però en Vador sí que l'entèn i està disposat a ajudar-la.

Tothom sap què són els pscòlegs i a totes les escoles on vaig sempre hi trobo alumnes que hi han anat. Ells i elles saben que els psicòlegs fan fer dibuixos per entendre els problemes dels seus pacients. En Vador interpreta els dibuixos de la Natàlia i l'ajudar a superar els seus problemes.

A través d'aquests dibuixos la Natàlia entra en un món de fantasia. En una de les escenes d'aquest món hi surt la seva millor amiga, que es transforma en la mateixa Natàlia, que no çés altra cosa que un monstre dolent. Els lectors em preguntaven perquè passava això. Passava perquè la Natàlia, molt en el fons, pensava que era una nena dolenta perquè estava fent patir tothom que l'estimava.

En aquest món de fantasia, o dels somnis, o de la imaginació de la Natàlia hi ha un senyor tan vell com el temps. Volien saber què significava. En l'antiguitat es considerava que els més grans eren els més savis, per això he posat un senyor molt gran que és qui mostra a la Natàlia el camí, i l'esquirol li farà de guia.

També em van preguntar per la noia del mirall. Al final del camí, la Natàlia troba un mirall i es veu a si mateixa, com ens veuríem qualsevol de nosaltres, però amb una diferència. La Natàlia està trista i la noia del mirall somriu. És el somriure de la Natàlia. És com si la Natàlia trobés aquella part de si mateixa que havia perdut quan va veure com enderrocaven casa seva.

I van ser moltes preguntes més tot aprofundint en el llibre. També van voler saber quins projectes tenia i quin serà el meu proper llibre.

Justament aquest mes de febrer del 2015 hi sortirà El bosc dels somnis perduts, també publicat per Animallibres.

Va ser un matí d'allò més interessant. Agraeixo als mestres el treball de lectura que han fet amb els seus alumnes. En acabat, vam fer una sessió de signatura de llibres. Bé, dues, perquè vaig fer dos fòrums ja que l'escola té tres línies i vam fer un grup i mig en cada sessió. Els del primer grup no han sortit a la fotografia perquè a mesura que anava signant els llibres marxaven al pati. Però el mestre en va fer moltes, que segurament sortiran al bolg de l'escola.