Passa al contingut principal

Un somriure a l'Escola Baltà i Elias, de Vilafranca del Penedès


He anat a l'Escola Baltà i Elias, de Vilafranca del Penedès, on els alumnes de cinquè havien llegit el meu llibre El somriure de la Natàlia, publicat per Animallibres, que és l'editorial que em va convidar a fer els fòrums dintre del seu programa de foment de la lectura. Va ser una sorpresa molt agradable perquè els alumnes em van fer treballar d'allò més, la qual cosa m'agrada especialment. Això passa quena les preguntes que em fan aprofundeixen en el llibre.


Volien saber perquè vaig posar el Vador com a amic de la Natàlia. La Natàlia està passant el dol perquè ha vist com enderrocaven casa seva. Quan les persones passen un dol per la pèdua d'algun ésser estimat o d'alguna cosa estimada, estan molt baixes de moral. En aquests moments el suport dels amics és essencial. Ens trobem que les amigues de la Natàlia no volen jugar amb ella perquè la troben diferent, no l'entenen. Però en Vador sí que l'entèn i està disposat a ajudar-la.

Tothom sap què són els pscòlegs i a totes les escoles on vaig sempre hi trobo alumnes que hi han anat. Ells i elles saben que els psicòlegs fan fer dibuixos per entendre els problemes dels seus pacients. En Vador interpreta els dibuixos de la Natàlia i l'ajudar a superar els seus problemes.

A través d'aquests dibuixos la Natàlia entra en un món de fantasia. En una de les escenes d'aquest món hi surt la seva millor amiga, que es transforma en la mateixa Natàlia, que no çés altra cosa que un monstre dolent. Els lectors em preguntaven perquè passava això. Passava perquè la Natàlia, molt en el fons, pensava que era una nena dolenta perquè estava fent patir tothom que l'estimava.

En aquest món de fantasia, o dels somnis, o de la imaginació de la Natàlia hi ha un senyor tan vell com el temps. Volien saber què significava. En l'antiguitat es considerava que els més grans eren els més savis, per això he posat un senyor molt gran que és qui mostra a la Natàlia el camí, i l'esquirol li farà de guia.

També em van preguntar per la noia del mirall. Al final del camí, la Natàlia troba un mirall i es veu a si mateixa, com ens veuríem qualsevol de nosaltres, però amb una diferència. La Natàlia està trista i la noia del mirall somriu. És el somriure de la Natàlia. És com si la Natàlia trobés aquella part de si mateixa que havia perdut quan va veure com enderrocaven casa seva.

I van ser moltes preguntes més tot aprofundint en el llibre. També van voler saber quins projectes tenia i quin serà el meu proper llibre.

Justament aquest mes de febrer del 2015 hi sortirà El bosc dels somnis perduts, també publicat per Animallibres.

Va ser un matí d'allò més interessant. Agraeixo als mestres el treball de lectura que han fet amb els seus alumnes. En acabat, vam fer una sessió de signatura de llibres. Bé, dues, perquè vaig fer dos fòrums ja que l'escola té tres línies i vam fer un grup i mig en cada sessió. Els del primer grup no han sortit a la fotografia perquè a mesura que anava signant els llibres marxaven al pati. Però el mestre en va fer moltes, que segurament sortiran al bolg de l'escola.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co