Estic participant en un Club de Lectura a l'Escola Sant Just, de Santa Coloma de Gramenet. Hem fet dues sessions i encara ens falta la tercera.
La primera sessió era un intercanvi d'experiències entre escriptors. Els alumnes de tercer de primària havien escrit un conte el curs anterior, quan anaven a segon, dintre del projecte Roda de Contes, que impulsa el Centre de Recursos Pedagògics i en el qual alumnes de diferents escoles intercanvien procesos creatius de textos i d'il·lustracions. Es tractava que els alumnes escriptors i il·lustradors compartissin la seva experiència amb un escriptor, que en aquests cas era jo.
La segona sessió l'hem fet sobre el llibre Setze contes divertits i un parell de seriosos del meu amic Joan de Déu Prats. Ha estat una sessió doble amb els alumnes de 4t A i 4t B altament enriquidora i us diré per què. Normalment els meus lectors i lectores em pregunten per la meva feina com a escriptor o d'on he tret la inspiració per fer tal o qual aventura o tal o qual personatge, però aquesta vegada no podien fer-ho perquè jo no era l'autors del llibre. No podia, per tant, fer la tertúlia habitual, però tampoc no podia fer una classe, ni els podia examinar, ni els podia posar nota perquè no era el seu mestre. I així va ser com vaig idear unes sessions que eren una barreja de tertúlia, de preguntes que els hi feia, de preguntes que em feien, però sobretot de molta participació i d'anàlisi conjunt dels textos. El que he après amb ells i elles, ho aplicaré en el futur.
Vaig observar que els nens i les nenes tenien una molt bona comprensió lectora i una molt bona capacitat analítica de tot el que havien llegit, la qual cosa diu molt a favor de les seves mestres, la Isabel Gázquez, la Míriam Cuesta i la Susana Tena.
Vàrem analitzar quatre contes. Amb el pimer, "Júlia Julivert, detectiva a tort i a dret", vàrem definir les característiques del personatge, un detectiu ha de ser observador, tenir memòria, saber relacionar el que veu i el que sent, guanyar-se la confiança de les persones amb qui parla per obtenir informació, i amb tot plegat anar deduint la sol·lució. Era per tant un conte deductiu i això em va fer parlar d'Edgar Allan Poe i del seu relat "Els crims del carrer Morgue", amb el qual s'inicia a mitjans del segle XIX la novel·la de detectius, que ha derivat en el gènere conegut com a novel·la negra. Vam veure que també la Júlia era una noia assenyada, que abans de fer l'encàrrec d'investigar acabava els deures i que era respectuosa amb el medi ambient perquè es traslladava amb bicicleta.
Amb el segon conte, "El ninot de neu constipat", vàrem entendre la diferència entre sentiments i emocions i vàrem analitzar com ens afecten les emocions. Els sentiments són conceptes que ens fem a partir de les emocions, són sentiments l'amor i l'amistat, per exemple. Les emocions ens provoquen canvis en el cos per exemple l'alegria ens fa riure, la tristesa ens fa plorar. El ninot de neu sent una escalforeta per dins gràcies a l'amistat de la Natàlia i aquesta escalforeta el pots desfer, però també el fa una mica humà. Estem davant de la personificació. La personificació o prosopopeia és una figura literària que consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, objectes, fenòmens naturals, etc.
Amb el tercer conte, "Ximo, el gost atleta", vam recordar el conte de la llebre i la tortuga que a tots ens havien explicat de petits, i vam aprendre també que val la pena lluitar per allò que considerem important. En Ximo vol participar en uns campionats d'atletisme per ajudar el seu zoològic. I no guanya la cursa, però aconsegueix el seu objectiu. Vàrem aprendre també que la vida és també una escola perquè aprenem de tot el que ens passa, i en Ximo va aconseguir arribar el quart perquè va recordar coses importants que havia viscut, com ara que havia salvat un nen qua havia caigut a un llac.
Finalment, amb el aurt conte, "Rodolf, el vampir", vam aprendre que no està bé riure's dels defectes dels altres, però ho vam aprofitar per parlar dels còmics i dels pallassos que aprofiten els seus errors per fer riure la gent. Aquest conte ens va fer reiure molt perquè Rodolf és un vampir miop i mossega tot el que no cal mossegar, però un dia els seus companys li volen fer una broma i el fan mossegar una carbassa, però resulta que li agrada i comença a menjar verdures i hortalisses de tota mena. Menjar variat els transforma i acaba convertint-se en humà.
Per acabar els vaig explicar que en Joan de Déu Prats i jo som amics i que ens veiem un cop l'any perquè ell ha marxat a viure al País Valencià. Abans ens vèiem més sovint.
Joan de Déu Prats és un escriptor en llengua catalana. La seva obra es caracgteritza per l'agilitat, la fantasia, l'humor i la poesia. Té més de cent llibres publicats en català, castellà, anglès, italià, xinès, gallec, portuguès, euskera, coreà i braille. Ha guanyat diferents premis de prestigi. La seva obra, majoritariament, s'adreça a infants. Però també conrea la literatura juvenil i d'adults. Ha escrit en l'àmbit de la televisió fent guions de telecomèdies, i en la premsa, satírica especialment, però també en les vessants de reportatges, articles de divulgació i entrevistes orientats als més petits. També ha realitzat adaptacions de contes clàssics i òperes al món infantil.
Vaig observar que els nens i les nenes tenien una molt bona comprensió lectora i una molt bona capacitat analítica de tot el que havien llegit, la qual cosa diu molt a favor de les seves mestres, la Isabel Gázquez, la Míriam Cuesta i la Susana Tena.
Vàrem analitzar quatre contes. Amb el pimer, "Júlia Julivert, detectiva a tort i a dret", vàrem definir les característiques del personatge, un detectiu ha de ser observador, tenir memòria, saber relacionar el que veu i el que sent, guanyar-se la confiança de les persones amb qui parla per obtenir informació, i amb tot plegat anar deduint la sol·lució. Era per tant un conte deductiu i això em va fer parlar d'Edgar Allan Poe i del seu relat "Els crims del carrer Morgue", amb el qual s'inicia a mitjans del segle XIX la novel·la de detectius, que ha derivat en el gènere conegut com a novel·la negra. Vam veure que també la Júlia era una noia assenyada, que abans de fer l'encàrrec d'investigar acabava els deures i que era respectuosa amb el medi ambient perquè es traslladava amb bicicleta.
Amb el segon conte, "El ninot de neu constipat", vàrem entendre la diferència entre sentiments i emocions i vàrem analitzar com ens afecten les emocions. Els sentiments són conceptes que ens fem a partir de les emocions, són sentiments l'amor i l'amistat, per exemple. Les emocions ens provoquen canvis en el cos per exemple l'alegria ens fa riure, la tristesa ens fa plorar. El ninot de neu sent una escalforeta per dins gràcies a l'amistat de la Natàlia i aquesta escalforeta el pots desfer, però també el fa una mica humà. Estem davant de la personificació. La personificació o prosopopeia és una figura literària que consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, objectes, fenòmens naturals, etc.
Amb el tercer conte, "Ximo, el gost atleta", vam recordar el conte de la llebre i la tortuga que a tots ens havien explicat de petits, i vam aprendre també que val la pena lluitar per allò que considerem important. En Ximo vol participar en uns campionats d'atletisme per ajudar el seu zoològic. I no guanya la cursa, però aconsegueix el seu objectiu. Vàrem aprendre també que la vida és també una escola perquè aprenem de tot el que ens passa, i en Ximo va aconseguir arribar el quart perquè va recordar coses importants que havia viscut, com ara que havia salvat un nen qua havia caigut a un llac.
Finalment, amb el aurt conte, "Rodolf, el vampir", vam aprendre que no està bé riure's dels defectes dels altres, però ho vam aprofitar per parlar dels còmics i dels pallassos que aprofiten els seus errors per fer riure la gent. Aquest conte ens va fer reiure molt perquè Rodolf és un vampir miop i mossega tot el que no cal mossegar, però un dia els seus companys li volen fer una broma i el fan mossegar una carbassa, però resulta que li agrada i comença a menjar verdures i hortalisses de tota mena. Menjar variat els transforma i acaba convertint-se en humà.
Joan de Déu Prats és un escriptor en llengua catalana. La seva obra es caracgteritza per l'agilitat, la fantasia, l'humor i la poesia. Té més de cent llibres publicats en català, castellà, anglès, italià, xinès, gallec, portuguès, euskera, coreà i braille. Ha guanyat diferents premis de prestigi. La seva obra, majoritariament, s'adreça a infants. Però també conrea la literatura juvenil i d'adults. Ha escrit en l'àmbit de la televisió fent guions de telecomèdies, i en la premsa, satírica especialment, però també en les vessants de reportatges, articles de divulgació i entrevistes orientats als més petits. També ha realitzat adaptacions de contes clàssics i òperes al món infantil.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada