Ricard Mirabete

Radar
A Lluís Calvo

L'altre enlloc d'on vas partir. Era un record.
Era una nit de coloms marcats a la grava
del pont romà. en un carrer en què les passes
escollien el marge dret del Mèder, cap a la
carretera de Prats. Lliscaves els pues en tolls
d'aigua i essències vaporoses. Caminaves
sense avançar gaire, de dret al fons de contes
d'altres a la matinada. L'onada de nit et duia
però seguies immòbil. Vas pensar
que una melodia estranya i quasi asiàtica,
que provenia qui sap si d'aquell restaurant,
t'ennuegava, amb les cartes astrals,
el despit fumós. Recorries aquella corba de pedra
cada vegada més a prop del riu. Fumaves. Encenies
els segons però res cremava en tu. Fumaves. Tenies
una solució d'entre totes les impossibles. Tenies
boca i oïda disposats per tal d'escoltar les ones
del RADAR. Aquell altre enlloc on arribaves.
(Radar, 2012)

Antic camí de Taradell
A Elena Solís

Ara veig créixer el sol
com un toll d'infinit
a les mans blanques i fredes.
Transito pels camps glaçats
on el vent s'hi remou plàcid.
El moviment dels peus,
la direcció única d'un estol
de llunyanies que abasto
a cops de pedal, damunt rodes
de plàstic metàl·lic, a bord
de la mercuriana bicicleta.
Tot en mi és tan sols un raig
que passa, que crema, que lluu.
(Radar, 2012)

Trajectòria tancada
A Oriol Osan

Hi ha una plana de boira
que baixa pel turó.
On la nit? La línia blava
del cel era esborrada dels prats inferiors.
On la matèria? El roig dels núvols
cremava lluny, en indrets fronterers.
Era el foc antic de la memòria
que llepava les ungles de la intensitat.
Aquesta és la trajectòria de l'ombra,
la sal, el pou. El sentit clos.
Tu i jo, en mons d'emergència
somorts, en l'aire. Tu i jo,
en l'aire germans.
(Radar, 2012)

Aparcament estranger

La gent ha creat aquest espai.
Algú vigila les places buides,
regula el trànsit nocturn
al costat d'un sex-shop blanc.
Estableix un preu: 10 Euros per nit.
Podràs dormir en un cotxe casa.
Podràs passar-hi nit i febre, anònim.
L'endemà algú recull allò que deixis.
L'endemà desinfecta l'urna que ara ocupes:
Tingues un viatge llarg i tingues cura
de tot el material que usis
per gelar-te l'esma, l'estrangera.
(Les ciutats ocasionals, 2009)

Tot el silenci
dels carrers sense lluna
i de la pedra roent de la plaça
és al contorn de les meves passes.

La boira i les fumeres de la carena
amaguen les ombres dels difunts
de la ciutat.

Ja queden lluny
els tambors de la guerra,
i als carrers de cendra
hi ha rastres de sang mastegada:
enllà del mur,
els orfes morts coberts de flors de foc.
(Última ronda, 1999)

Ricard Mirabete Yscla. Nascut a Barcelona, 1971. Llicenciat en Filologia  Catalana per la Universistat Autònoma de Barcelona. Ha publicat els llibres de poesia Última ronda (1999), premi amadeu Oller; La gran baixada (2004); Les ciutats ocasionals (2009), premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental; Radar (2012) i, juntament amb David Caño, De Penitents a Desemparats (com dos carrer de Barna) (2014).

Ha exercit la crítica literària i musical en la darrera etapa de la rebvista d'excepcions Benzina. Actualment col·labora amb El Punt Avui, Poetari i Núvol, el digital de cultura. També escriu al seu bloc Última ronda.